Canònica de San Quirce de Los Ausines
Monestir de San Quirce / Abadia de San Quirce / Quirici / Quirico
(Los Ausines, Burgos)
Es tracta d'un antic monestir medieval, més endavant convertit en col·legiata i que actualment és una capella aïllada. Aquest establiment formaria part de la cadena de fundacions monàstiques efectuades amb l'objectiu d'assegurar el territori en una època en què el riu Duero separava els dominis dels regnes de Lleó i Navarra del califat de Còrdova. En aquest context també es van fundar a la rodalia els monestirs de San Pedro de Arlanza i San Pedro de Cardeña.
San Quirce fou restaurat el 929 per Ferran González (c910-970) i la seva esposa Sancha en el lloc d'un establiment anterior, estava dedicat als sants Quirze (Quirico) i Julita de Tars, Flórez esmenta que la canònica guardava relíquies dels sants titulars, concretament el cap de sant Quirze i un braç de santa Julita. La tradició considera que Los Ausines fou l'escenari d'una victòria militar de Ferran González sobre els sarraïns, que va voler commemorar amb aquesta fundació, al front de la qual hi va posar el primer abat: Asurio. Aquell monestir estaria ocupat per una comunitat de canonges regulars i estava situat en un indret proper, no seria fins més endavant que s'aixecaria l'església en el lloc actual.
Aquest monestir no tindria, però, el recorregut d'altres del territori, mentre Arlanza i Cardeña van anar creixent i desenvolupant-se com a grans monestirs, San Quirce fou una casa modesta, hom troba els seus abats intervenint en diferents actes, com ara l'abat Fulgencio, el 970, en la mort de Ferran González. Des del 1068 San Quirce va pertànyer al bisbat d'Oca, relació que es va mantenir fins al 1075 quan la seu episcopal es va traslladar a Burgos (Gamonal). El 1147 un acord entre l'abat Domingo i el bisbe Víctor de Burgos posava la casa sota la tutela de la seu burgalesa convertint-la en una canònica de tipus rural sota la direcció d'un abat, en aquell moment es va consagrar l'església que s'havia construït en aquella època i que es conserva encara en l'actualitat, bé que amb modificacions posteriors. La col·legiata es va mantenir fins al 1835 i ara el lloc és de propietat particular.
Ferran González
Portada de la Estoria del noble cavallero el conde Fernan Gonzalez (1511)
Biblioteca Nacional de España
Es conserva la seva església medieval modificada, com ara una nova volta de la nau que va afectar els finestrals romànics, l’afegit d’una sagristia i un poderós campanar sobre la volta del fals creuer, del segle XVI. Cal esmentar també la riquesa de la decoració escultòrica del conjunt, tant en els capitells de l’interior com en les dues portades romàniques, una al nord, que devia comunicar amb les dependències dels canonges, ara tapiada, i la segona a la façana de ponent. Aquesta darrera està rematada en la part superior per un ràfec sostingut per modillons separats amb escenes en relleu amb una rica iconografia.
Portada de ponent. Ràfec sostingut amb modillons
Portada de ponent
El Pare Etern / Mala Cago / Adam i Eva / Gall
Portada de ponent
El Pecat Original / Escena de lluita / Expulsió del Paradís / Escena de lluita
Portada de ponent
Adam i Eva expulsats del Paradís / Parella copulant / Abel / Cabra
Portada de ponent
Ofrena d'Abel / Ramat d'Abel / Ofrena de Caín / Caín llaurant
Portada de ponent
Caín amb l'espasa / Gall / Abel atacat per Caín
Io Cago (home defecant) / Déu castigant Caín
Interior de l'església
Interior de l'església
Esquema de la planta de l'església, segons Lampérez
El Pecat Original
Personatge amb dues àligues
Abel amb el seu ramat
Volta de la sagristia
Façana nord
Portada nord
Portada nord
Modillons amb els sants Pere i Pau
Portada nord
Apòstols
Portada nord
Arcàngels
Centaure / Home amb arc / Samsó
Portada nord
Anunciació / Dona amb ventall / Visitació
Portada nord
Crist amb el Tetramorf
Portada nord
Fotografia de l'interior amb el retaule del segle XVIII
Imatge publicada a La iglesia románica de San Quirce (1931)
- ARGAIZ, Gregorio de (1675). La Soledad Laureada por San Benito. Vol. VI. Madrid: Zafra
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- CRUZ GARCIA, Oscar (1994). El Arcipreste de Hita y el simbolismo medieval. Revista de Folklore, núm. 165
- FLOREZ, Henrique (1824). España Sagrada, tomo XXVII, contiene las Iglesias Colegiales, Monasterios y Santos de la Diócesi de Burgos. Madrid: Collado
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- LAMPÉREZ Y ROMEA, Vicente (1899). La abadía de San Quirce. La Ilustración Española y Americana. Madrid
- LAMPÉREZ Y ROMEA, Vicente (1908). Historia de la arquitectura cristiana española en la edad media. Vol 1. Madrid
- PÉREZ DE URBEL, Justo; MUIR WHITEHILL, Walter (1931). La iglesia románica de San Quirce. Boletín de la Real Academia de la Historia. Vol. 98
- RICO CAMPS, Daniel (2008). Las voces del románico. Arte y epigrafía en San Quirce de Burgos. Múrcia: Nausícaä
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst. Valencia de Don Juan
L'església de San Quirce està situada al terme de Los Ausines, en una finca particular al sud-est de la ciutat de Burgos