Tradicionalment, s’ha considerat que aquest monestir tenia arrels molt antigues, d’època visigòtica, altres narracions el vinculen a un capitost musulmà que el 1055 va protagonitzar un episodi miraculós amb la intervenció de la Mare de Déu. D’altra banda, es considera que Alfons VI de Castella hi va fundar un monestir de canonges agustinians a finals del segle XI, dintre de la política recuperadora del territori.
Amb el suport d’Alfons VI hauria començat la construcció d’una canònica que tindria continuïtat durant el segle següent, però el 1267 ja s’havia perdut. L’impuls definitiu d’aquesta casa li va donar l’arquebisbe de Toledo, Gómez Manrique (1362-1375) que, l’any 1372, va fer venir una comunitat benedictina des del monestir de San Millán de la Cogolla (la Rioja). Durant la primera meitat del segle XV, s’estava desenvolupant la congregació de San Benito el Real de Valladolid, fou Íñigo López de Mendoza, Marquès de Santillana, qui va aconseguir que el 1449 arribessin uns monjos de Valladolid per reformar Sopetrán, cosa que es faria realitat el 1456, després de les preceptives autoritzacions.
La casa dels Mendoza va continuar amb el patronatge del monestir fins a l’exclaustració. El 1836 Sopetrán va quedar sense comunitat religiosa, l’any següent va passar a mans d’un particular i, ràpidament, fou espoliat, tant pel que fa als béns mobles com immobles. El monestir conté elements d’època conventual, part de l’església i, especialment, el claustre del segle XVII, conservat parcialment. Hi ha iniciatives per donar impuls al lloc i restaurar-lo, tot i que encara és en ruïnes.
D'aquest monestir es conserven elements d'un tríptic (c1470-80), ara desmembrat, que constava d'una Pietat de fusta policromada, envoltada de quatre taules pintades. La part central es conserva al Metropolitan Museum de Nova York i les taules al Museo del Prado de Madrid.
Pietat
Autor desconegut
Metropolitan Museum, Nova York
El Duc de l'Infantado
Mestre de Sopetrán
© Museu del Prado, Madrid
Anunciació
Mestre de Sopetrán
© Museu del Prado, Madrid
Nativitat
Mestre de Sopetrán
© Museu del Prado, Madrid
Dormició de la Mare de Déu
Mestre de Sopetrán
© Museu del Prado, Madrid
Possible reconstrucció del tríptic
- ARCE, Basilio de (1676). Historia del illustrissimo Monasterio de N. S. de Sopetran de la Orden de N. P. S. Benito. Madrid: B. de Hervada
- CARRASCO, Jesús (1997). La fundación del monasterio de Nuestra Señora de Sopetrán a la vista de un documento conservado en el Archivo Histórico Nacional, una puesta al día. Wad-al-Hayara, Revista de estudios de Guadalajara, núm. 24
- HERRERA, Antonio (1974). Monasterios y conventos en la provincia de Guadalajara. Guadalajara: I.C. Marqués de Santillana
- HERRERA, Antonio (2005). Monasterios y conventos de Castilla - La Mancha. Guadalajara: Aache Ed.
- LAFUENTE, Enrique (1929). Las tablas de Sopetrán. Boletin de la Sociedad Española de Excursiones
- ZARAGOZA, Ernest (1976). Un abadologio inédito del monasterio de Sopetrán. Wad-al-Hayara, Revista de estudios de Guadalajara, núm. 3
- ZARAGOZA, Ernesto (1994). La unión del monasterio de Sopetrán a la observancia vallisoletana: 1456. Institución Provincial de Cultura Marqués de Santillana
Les ruïnes del monestir són al sud-oest d'Hita, prop de Torre del Burgo