|
L’abadia de Bèze
es va fundar i dotar econòmicament el 630 gràcies a la iniciativa
del duc Amalgari i la seva esposa Aquilina els quals van posar al
front de la casa el seu fill Waldalène, fins aquell moment monjo del
monestir de Luxeuil (Alt Saona).
En els primers temps d’existència la comunitat practicava la Regla
de Sant Columbà
que després seria substituïda per la de
Sant Benet. El
rei franc Clotari III (657-673) va posar el monestir sota la seva
protecció. Els anys següents foren convulsos a causa de les
inestabilitats produïdes pels atacs dels vàndals, els sarraïns o els
enfrontaments interns que va arribar a deixar el lloc abandonat i
amb la comunitat refugiada a Luxeuil. La restauració monàstica fou
impulsada pel bisbe de Langres, Alberic, entre els anys 820 i 830,
qui es va encarregar de retornar els béns usurpats, reconstruir el
monestir i aconseguir l’oportuna protecció de la monarquia. Alberic
va morir el 838 a Bèze. Un altre bisbe protector de la casa fou
l’antic abat de Tournus (Saona i Loira)
Giló, que 883 va portar les relíquies de sant Prudent de Narbona des
d’aquella ciutat, des de Béze es va escampar la devoció a les
relíquies a causa dels miracles que hom li atribuïa. El 888 les van
haver de traslladar a l’abadia de Saint-Bénigne
de Dijon per por d’una invasió normanda, fet que efectivament es
va arribar a produir el 939. |
Abadia de
Bèze
Torre d'Oysel |
Sant
Columbà ?
Benedictins
Saint-Maur |
|
|
Abadia de
Bèze |
Abadia de
Bèze
Torre de Chaux |
|
El monestir no es va restaurar
fins que a finals del segle X hi va intervenir el bisbe de Langres,
Brun de Roucy (980-1016) i
Guillem
de Volpiano, reformador de molts monestirs de la diòcesi i que
va arribar a ocupar el càrrec d’abat d’aquest entre el 988 i 1031,
any de la seva mort. Amb això s’inaugurava una nova època de
prosperitat que va quedar estroncada a causa d’un incendi a les
acaballes del segle XII que va obligar el trasllat temporal de la
comunitat a l’abadia de Cluny (Saona i Loira).
A mitjan del segle XVII un nou episodi bèl·lic va tornar a afectar
el monestir, l’església i la major part de les construccions van
quedar en ruïna i amb un únic membre de la comunitat. La restauració
es va fer amb l’arribada de la congregació de Saint-Maur (1667) que
es va encarregar d’aixecar una nova església i monestir, la major
part de l’obra es va efectuar ja en el segle XVII. Quan la casa fou
suprimida amb la Revolució, només tenia sis monjos, seguidament es
van enderrocar la major part de les construccions que s’havien
aixecat o restaurat poc abans, ara només hi ha restes d’algunes
dependències auxiliars a més de construccions d’època maurista. |
Abadia de
Bèze |
|
Abadia de
Bèze
Possible escola monàstica, fora del recinte |
|
Bibliografia
- COURTÉPÉE, M. (1848). Description générale et particulière du
Duché de Bourgogne. Vol. 4. Dijon: Lagier
- HEURTEBIZE, B. (1935). Bèze. Dictionnaire d’histoire et de
géographie ecclésiastiques. Vol. 8. París: Letouzey et Ané
- PLANCHER, D. (1739). Histoire générale et particulière de
Bourgogne, avec des notes, des dissertations et les preuves
justificatives. Vol. 1. Dijon: De Fay
- ROUSSEL, Abbé (1878). La diocèse de Langres: histoire et
statistique, Vol. 3. Langres: J. Dallet
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia
Regia |
|
|
Situació:
Les restes del
monestir són al centre de Bèze (Costa d'Or) al nord-est de Dijon |
|
|
|
|