Priorat de La Charité

Després de la fundació, el priorat va experimentar un període de gran prosperitat, afavorit per nombroses donacions, que van permetre el seu desenvolupament, la construcció de les dependències monàstiques i la gran església de Notre-Dame, iniciada a la fi del segle XI. Aquesta església hauria substituït un primer temple dedicat a Saint-Laurent, d’origen antic, probablement anterior al segle XI. Es tractaria de la primera església dedicada a la Mare de Déu esmentada en l’acte de 1059, que hauria estat utilitzada fins als segles XVI-XVII, probablement amb funcions funeràries. En aquest sector s’han trobat restes d’època merovíngia. D’altra banda, sota la nau de l’església de Notre-Dame, avui ocupada per una plaça, s’han descobert les restes d’una altra capella.

Fins al segle XIV, el priorat va conservar el dret d’elegir el seu prior sense la intervenció de Cluny. Més endavant, aquesta llibertat es va veure restringida pels nomenaments reials i, el 1486, fou designat el primer prior comendatari, el cardenal Carles II de Borbó († 1488). El priorat va patir diverses adversitats que el van afectar en graus diversos: un incendi el 1201, els efectes de la guerra dels Cent Anys durant la primera meitat del segle XV i un nou incendi l’any 1559, que va obligar a emprendre’n la reconstrucció. Poc després, durant les guerres de Religió, va patir noves destrosses, que van comportar la pèrdua de gran part de la nau de l’església, reduïda a només quatre trams.

De les construccions anteriors a la fundació de 1059, cal esmentar les ruïnes de l’església de Saint-Laurent (segles X-XI) i les restes d’una segona església situada sota la plaça, en el sector corresponent a les naus enderrocades al segle XVI. De l’església de Notre-Dame es conserven el transsepte i la capçalera, iniciats a la fi del segle XI i ampliats al segle següent amb un deambulatori dotat de cinc capelles radials. De les naus només es conserven quatre trams. A l’extrem occidental es troben el campanar romànic i l’antic portal de l’església, que dona accés a un espai obert, amb la nova façana construïda després de les destruccions del segle XVI. Cal destacar els dos portals conservats, amb una notable decoració escultòrica, datables entre els anys 1130 i 1135.