Borgonya-Franc Comtat

següent >

El 1059 Guifré de Champallement (bisbe d’Auxerre entre el 1054 i 1076) amb la col·laboració del comte Guillaume I de Nevers va fer donació d’una església en ruïnes dedicada a la Mare de Déu i situada al lloc de Seyr a l’abat Hug de Cluny amb la finalitat de fundar-hi una casa monàstica. Aquest acte és tingut com el fundacional del priorat, tot i que tradicionalment es considera que la casa té un origen més antic, que hom situa al voltant del 700. Es tractaria d’un monestir de grans dimensions que va resultar afectat per una invasió a mitjans del segle VIII, després seria restaurat en època de Pipí el Breu (751-768) i destruït pels vàndals cap el 781. El lloc hauria quedat abandonat fins la seva recuperació, el 1059. El període posterior a la fundació fou especialment pròsper pel priorat que es va beneficiar de quantioses donacions el que va permetre el seu desenvolupament amb la construcció de les dependències monàstiques i una església de grans dimensions (Notre-Dame) en el darrer quart del segle XI, edifici que es va ampliar al segle XII amb la construcció d’una nova capçalera amb un deambulatori amb cinc capelles radials.

Priorat de La Charité
Antiga façana de l'església

Priorat de La Charité
Campanar

Aquesta església seria la successora d’un primer temple conegut com Saint-Laurent que tindria un origen força antic, de ben segur anterior al segle XI. Es tracta de la primera església dedicada a la Mare de Déu (Theotokos) esmentada en l’acte del 1059 i utilitzada fins els segles XVI-XVII segurament amb finalitats funeràries, s’han trobat en aquest sector restes d’època merovíngia. D’altra banda, sota la nau de l’església de Notre-Dame, que ara és una plaça, s’han descobert les restes d’una altra capella. De l’església de Notre-Dame cal esmentar els dos portals conservats, amb una rica decoració escultòrica, que cal datar entre els anys 1130 i 1135.

Priorat de La Charité
Portal de l'Assumpció

La casa de La Charité va tenir un status particular dins del món cluniacenc, situació que compartia només amb altres quatre priorats: Saint-Martin-des-Champs (París) Sauxillanges (Puèi Domat) Lewes (Anglaterra) i Souvigny (Alier). Durant la seva història va impulsar i mantenir un important nombre de priorats dependents com ara el de Saint-Christophe d’Halatte (Oise) Saint-Agnan de Cosne (Nièvre) o Longueville (Sena Marítim). D’altra banda va mantenir fins el segle XIV el dret d’elecció de prior sense la intervenció directa de Cluny, més endavant es restringiria aquesta llibertat amb els nomenaments reials. El priorat de La Charité va patir diverses batzegades que el van afectar directament en graus diversos; un incendi el 1201, la guerra dels Cent Anys durant la primera meitat del segle XV, el 1559 amb un nou incendi que va obligar a emprendre la seva reconstrucció i poc després, en el mateix segle XVI i a causa de les guerres de Religió va tornar a patir més destrosses amb el resultat de pèrdua d’una part de la nau de l’església que va quedar reduïda a només quatre trams.

Priorat de La Charité
Campanar

La Charité-sur-Loire és al nord de Nevers