|
Una
llegenda tardana vol situar la fundació d’aquest
monestir de benedictines en una data molt reculada
relacionant-la amb el bisbe màrtir Germà de Besançon,
personatge que hom situa en el segle III o en el IV, les
relíquies del qual es veneraven en aquest lloc. No hi ha
dubte que aquesta narració fou construïda per donar més
prestigi a la casa, fins i tot s’ha especulat que el
sant Germà venerat a Baume sigui Germà de Grandval (o de
Trèveris) format al monestir de
Luxeuil (Alt Saona) i fundador del l’abadia de
Moutier-Grandval (Suïssa) que va morir l’any 675. La
narració continua dient que aquell primer monestir de
Baume va quedar destruït i més endavant fou restaurat
gràcies a la intervenció del rei merovingi Guntram (s
VI). Aquesta abadia figura també a la narració de la
vida de
santa
Otília d’Alsàcia (c662-c720) com a lloc on fou
batejada i on, miraculosament, va quedar curada de la
ceguesa, però aquesta relació entre santa Otília i Baume
tampoc pot ser considerada com a verdadera. |
|
|
Una
crònica explica també que l’abadia fou fundada l’any 763 pel dux
Garnerus (Garnier) personatge del que es conservava la seva
sepultura a l’església del monestir, ara perduda però que és
coneguda per un dibuix. A començament del segle IX hi ha referències
del monestir de Baume, tot i que pot haver dubtes entre aquest
monestir i el de Baume-les-Messieurs (Jura). Al segle XI era una
casa amb molta influència, el 1034 va mantenir un litigi amb
l’abadia de Cluny (Saona i Loira). El 1143 l’abadessa de Baume va
aconseguir dels papes Innocenci II i Luci II documents amb la
confirmació dels béns del monestir. A finals del segle XII Frederic
I Barba-roja li atorgava privilegis.
Ja al
segle XV va patir directament els efectes de les guerres que
afectaven la regió i més endavant la decadència va portar a la
pèrdua de la regularitat dins el claustre, cal fer esment que ja al
segle XIII no es practicava la clausura i les monges gaudien de
molta llibertat. El 1571 el papa Pius V va intervenir per portar
endavant la reforma que va encapçalar l’abadessa Jeanne de Rye.
Encara al segle XVII va patir una ocupació militar que va ocasionar
a fugida temporal de la comunitat. Va mantenir-se en activitat fins
la Revolució, el 1791 el monestir fou clausurat. L’església es va
aixecar en el segle XI o XII però al segle XVI es va modificar
profundament i el 1738 començava la construcció d’una de nova que
encara no s’havia acabat quan va arribar la Revolució, des del 1811
és de propietat municipal. |
Bateig de santa Otília
Qua la tradició situa a Baume-les-Dames
Gravat de Bavaria Pia (1704) |
|
Abadia de Baume-les-Dames
Sepulcre de Garnerus, tingut com fundador. Ara desaparegut
Il·lustració de Vesontio, civitas imperialis libera |
Abadia de Baume-les-Dames |
