Priorat de Saint-Pierre de Carennac

Hi ha notícies d’altres donacions a favor del priorat, la seva situació econòmica hauria permès la construcció de les dependències monàstiques i, cap a finals de segle, la substitució de l’antiga església de Saint-Saturnin per una de nova. El 1295 el papa Bonifaci VIII va autoritzar la conversió de diversos priorats cluniacencs en deganats, autorització que fou confirmada pel papa Climent V en 1311. La bonança econòmica que gaudia, va permetre continuar amb les obres de millora. Aquest període de prosperitat va acabar amb la guerra dels Cent Anys, el 1360 una part del claustre i les construccions monàstiques van quedar destruïdes.

L'església del priorat és un antic edifici del segle XI, de tres naus i tres absis, el central quadrat i els laterals semicirculars i encarats amb les naus laterals. El lateral nord té unes capelles afegides. El campanar és de base quadrada. Al segle XII s'hi va afegir un nàrtex amb una portada de mig punt, al timpà de la qual hi ha un bell relleu centrat per un Pantocràtor dins una màndorla. Aquest timpà de grans dimensions està suportat per columnes dobles als extrems i un grup de quatre al centre. El Pantocràtor central està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, als costats es troben els dotze apòstols disposats en dos registres superposats a cada costat i acompanyats d'àngels. La sanefa que l'envolta té decoració vegetal, amb petits animalons.