|
El 1295 el papa Bonifaci VIII autoritzà la conversió
de diversos priorats cluniacencs en deganats (el que ara serien
arxiprestats), autorització que fou confirmada pel papa Climent V en
1311. El 1360, a causa de la guerra dels Cent Anys una part del
claustre i les construccions monàstiques van quedar destruïdes. Al
segle XV el degà Jean Dubreuilh (1478-1507) va impulsar la
reconstrucció del claustre. Més endavant, sota el deganat d'Alain de
Ferrières (1528-1554), començà la construcció del castell dels
Doyens i es van afegir les cinc capelles laterals a l'església. A
partir del 1516 la casa havia passat a estar dirigida per degans (o
priors) comendataris. Al segle XVIII va entrar en decadència i el
seguiment de la regla benedictina es va relaxar. Fou suprimit el
1787 amb una comunitat de, només, quatre membres. Amb la revolució
fou venut. La importància artística que es va donar al grup de l'Enterrament
de Crist va evitar que fos subhastat. En 1806 es va poder
retornar el culte, després vindrà la declaració de Monument
Historique i la seva restauració. |
Galeria del claustre |
Claustre |
|
L'església
L'església del priorat és un antic edifici del segle XI, de tres
naus i tres absis, el central quadrat i els laterals semicirculars i
encarats amb les naus laterals. El lateral nord té unes capelles
afegides. El campanar és de base quadrada. Al segle XII s'hi va
afegir un nàrtex amb una portada de mig punt, al timpà de la qual hi
ha un bell relleu centrat per un pantocràtor dins una màndorla.
|
Capitell del claustre |
Interior del portal |
|
El
timpà
Aquest timpà de grans dimensions està suportat per columnes dobles
als extrems i un grup de quatre al centre. El pantocràtor central
està envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, als costats es
troben els dotze apòstols disposats en dos registres superposats a
cada costat i acompanyats d'àngels. La sanefa que l'envolta té
decoració vegetal, amb petits animalons. |
Portal de l'església |
|
Castell dels Doyens
Aquest castell-palau era la residència dels degans
del priorat. Es tracta d'un edifici del segle XVI, a l'interior del
qual encara es conserven, tot i l'abandó que va patir, els sostres
decorats. |
|
El castell |
|
|
El claustre
Té una part romànica, amb capitells dobles i molt senzills i una
part, més gran, gòtica, amb finestrals que han perdut les seves
traceries. Curiosament, en un racó del pati hi ha una escala de
cargol que porta al pis superior. A l'antiga sala capitular es
conserven diversos elements escultòrics del priorat: |
|
Enterrament de Crist. Es tracta d'un conjunt de figures
esculpides en pedra, de mida natural i que representen l'escena de
l'enterrament de Crist. El grup està centrat per un Crist jacent
sobre una tela aguantada als extrems per Nicodem i Josep d'Arimatea,
que es troben de perfil. Al fons, darrera el cos de Crist i de cara
hi ha els cinc personatges restants: les Tres Maries amb sant Joan
Evangelista i la Mare de Déu, d'esquerra a dreta: Maria Salomé, Sant
Joan, la Mare de Déu, Maria (mare de sant Jaume el Menor) i Maria
Magdalena. Aquesta valuosa peça és del segle XV i abans estava
situada a l'interior de l'església. |
|
 |
|
|
Relleu amb escenes de la Vida de Crist. Una peça amb diversos
compartiments amb escenes de la vida i Passió de Crist. També és del
segle XV.
|
|
 |
|
