El monestir cistercenc de Chaalis, fundat el 1137, té el seu origen en un priorat benedictí impulsat per Renaud de Mello a la seva tornada d’una croada, aquella casa estava vinculada amb el priorat de la Madeleine de Mello, ambos dependents de la Madeleine de Vézelay (Yonne). L’establiment de la casa cistercenca fou una iniciativa del rei Lluís VI el Gras qui va aconseguir de Vézelay la cessió del priorat al monestir cistercenc de Pontigny (Yonne) que s’encarregaria d’enviar dotze monjos sota la direcció de l’abat André de Beaudement. Per coronar la fundació van seguir en els anys posteriors una llarga sèrie de donacions reials, a banda de les butlles papals que ho van oficialitzar. Va esdevenir una abadia molt important tant pel que fa a la seva situació econòmica com intel·lectual, amb una gran biblioteca de la que encara es conserven molts documents. Va tenir molta relació amb els bisbes de Senlis, alguns d’ells s’hi van fer enterrar durant els segles XII i XIII, entre els quals Garí (c1157-1227) fundador de l’abadia de La Victoire de Senlis (Oise).

Abadia de Chaalis

Vista de l'abadia de Chaalis
Il·lustració de Comptes-rendus et mémoires Vol. 8, 1921

El 1541 la casa va adoptar el règim comendatari, el primer abat designat per ocupar la direcció de l’abadia fou Ippolito d'Este, arquebisbe de Milà entre 1519 i 1550, entre molts altres càrrecs ja sigui com abat o bisbe. Aquest va encarregar la decoració mural de la capella abacial de Sainte-Marie, originària del segle XIII, treball que hom atribueix a Francesco Primaticcio (1504-1570). El 1740 es van reconstruir les dependències monàstiques a causa del mal estat en que es trobaven, de les construccions medievals només es va conservar l’església. El monestir fou abandonat pels cistercencs a causa de la Revolució en un moment en que es trobava en plena decadència, el 1793 fou posat a la venda i va començar el seu enderroc. Després de passar per mans diverses, el 1902 el lloc fou adquirit per Nélie Jacquemart, artista i col·leccionista, vídua d’Édouard André, a la seva mort (1902) va donar els seus béns i col·leccions, entre els quals Chaalis, a l’Institut de France que va passar a gestionar els museus Jacquemart-André, que manté la col·lecció a Chaalis.

Sepulcre del bisbe Garí, a l'abadia de Chaalis
Il·lustració de Recueil de pièces (s XVII)
Bibliothèque nationale de France

L'abadia de Chaalis
Postal antiga. Col·lecció particular

Abadia de Chaalis