L'abadia cistercenca de Longpont té el seu origen en una antiga església que l’any 1131 Josselin de Vierzy, bisbe de Soissons entre 1126 i 1152, va posar a disposició de l'orde del Cister en època de Bernat de Claravall, la nova casa era filla de l’abadia de Claravall (Aube). El 1133 Lluís el Gras (1108-1137) va confirmar la fundació i el papa Innocenci II ho va ratificar. El comte Raül I de VermandoisRaül I de Vermandois
(Raül IV de Crépy)


Segell del comte Raül
va intervenir directament en la construcció de la seva església, aquesta casa comtal va tenir aquest monestir com a panteó. El 1209 va ingressar a l'abadia el noble Jean de Montmirail, que després de la seva mort fou enterrat a Longpont on fou venerat. Va esdevenir un important centre religiós però l'època d'esplendor va acabar a causa de la guerra dels Cent Anys que la va afectar durant la segona meitat del segle XIV i començament del XV. Després de patir un fort relaxament dels costums pel que fa a la comunitat i adoptar el règim de comenda a partir del 1531, es va restaurar tant pel que fa a l'observança com per les construccions durant els segles XVII i XVIII. La seva història monàstica va acabar amb la Revolució, les construccions foren posades a la venda i va començar la seva destrucció, malgrat els esforços posteriors per la seva conservació, la situació es va agreujar durant de la Primera Guerra Mundial. Actualment resta la façana de l’església i una part dels murs laterals, també es conserva un celler medieval entre altres restes.

Abadia de Longpont
Portal de l'església