|
Vinculada
a l’abadia de Sainte-Croix de
Poitiers i al voltant de la seva església funerària
de Sainte-Radegonde, on es veneren les despulles de la
fundadora (santa
Radegunda), s’hi va reunir una comunitat de clergues que
havien de servir les necessitats cultuals de les monges.
L’església era dedicada inicialment a Notre-Dame, pel
seu caràcter mortuori i seguint els costums fou bastida
fora del recinte emmurallat de la ciutat. Aquells
clergues vivien en comunitat i depenien plenament de
l’abadessa del monestir de Sainte-Croix. Hom té notícies
d’aquella comunitat des de finals del segle VI, amb el
qualificatiu de monjos i sota la direcció d’un abat, fet
que tampoc permet assegurar que es tracti d’un monestir
ni tampoc si hom seguia alguna regla monàstica o, en el
seu cas, quina era.
|
|
|
L’església
primitiva s’hauria vist afectada per les invasions normandes i es va
restaurar o reedificar, es va consagrar l’any 863, però fou
incendiada novament el 955 i a finals del segle X es trobava en
ruïnes. El 1012 es va refer la cripta i restaurar la tomba de santa
Radegunda. Hom té notícia que, a precs d’Agnès d’Aquitània
(c1025-1077), el papa Alexandre II va emetre una butlla (1072)
reformant aquella comunitat que s’havia relaxat pel que fa als seus
costums i s’havia aprofitat dels béns de la casa. En endavant
tindria la consideració oficial de canònica, estaria dirigida per un
prior que hauria de sotmetre’s a l’obediència de l’abadessa de Sainte-Croix. Aquesta submissió (d’una comunitat masculina a una
femenina) portaria molts desacords entre les dues institucions. Els
canonges de Sainte-Radegonde no tindrien la consideració de
“regulars”, possiblement serien seguidors de la regla aquisgranenca
(establerta el 817) i mai van seguir la Regla de Sant Agustí. |
Sainte-Radegonde |
