|
L’origen
d’aquest monestir és confús, una tradició diu que és de
l’època del
bisbe Hilari de Poitiers (segle IV), però
també es considera que aquesta casa fou fundada (o
restaurada, en cas d’un origen anterior) cap el 670-672
per Achard (Acard), natural de Poitiers que s’havia fet monjo al
monestir de Saint-Jouin-de-Marnes (o
Ension, Deux-Sèvres). Per portar endavant aquesta
fundació va rebre el suport econòmic de la seva família
i de l’abadia de Jumièges (Sena Marítim). L’any 674 van
arribar dos monjos d’aquell monestir amb la finalitat
d’instruir la comunitat de Quinçay. El mateix Achard va
esdevenir l’any 682 abat de Jumièges, on va morir l’any
687. La relació entre les abadies de Jumièges i Quinçay
fou molt estreta, sant Filibert de Tournus, fundador de
Jumièges va intervenir en la fundació i construcció de
l’església monàstica de Quinçay, que en aquell moment es
va dedicar a sant Pere. |
|
|
L’any 868
els monjos de Quinçay van abandonar la seva casa a causa de les
invasions normandes i es van refugiar a l’Alvèrnia mentre el
monestir resultava destruït. Va desaparèixer o va quedar reduïda a
la mínima expressió i no fou fins el segle XI que es va recuperar.
El 1027 hom parla d’una abadia dedicada a la Mare de Déu, sant
Andreu i sant Benet, en aquesta època haurien arribat les despulles
de sant Benet d’Aizenay i aquest fet va originar que el lloc fos
conegut com Saint-Benoît de Quinçay en endavant. Depenia del capítol
de la catedral de Poitiers, que triava els seus abats. Mai va
esdevenir una gran abadia i la seva comunitat sembla que era
reduïda, el 1569 la casa fou víctima de les guerres de Religió, que
la van afectar directament. |
Saint-Benoît de Quinçay |
