Abadia de Notre-Dame del Thoronet
Abbaye du Thoronet / Toronetum / Toronet / Abadia de Florièges / Floregia
(Le Thoronet / Lo Toronet, Var)
L’abadia de Notre-Dame del Thoronet és una casa cistercenca fundada des del monestir de Mazan (Ardecha, Roine-Alps), però abans d’establir-se aquí, va tenir un primer emplaçament a Florièges, al nord. Foren els senyors de Castellane els que van facilitar les terres als cistercencs, que hi van arribar el 1136. Aquest territori havia sigut abans propietat de Foucher o Foulquier, pare de Maiol (c906-994) abat de Cluny.
Ramon Berenguer IV de Barcelona (i comte de Provença entre 1150 i 1154) va confirmar els seus béns l’any 1147, probablement a la mateixa abadia. L’estada de la comunitat a Florièges fou curta, en una data indeterminada l’abadia es va traslladar a l’actual emplaçament de Le Thoronet, només sabem que el 1157 ja habitaven el nou lloc, segurament des de poc abans. El motiu del canvi és desconegut, però tot fa pensar en les condicions poc adients de Florièges, lloc que va continuar figurant com a propietat de l’abadia. En els primers anys es configura la nova casa, que rep donacions de terres en un ampli sector d’aquest territori.
L’abadia, església i dependències, es devien bastir en bona part entre els anys 1150 i 1250. En aquesta època, cal destacar la figura d’un dels seus abats: Folquet de Marsella, antic trobador, que el 1195 va ingressar al Cister, el 1201 ja era abat del Thoronet i el 1206 fou nomenat bisbe de Tolosa de Llenguadoc, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, el 1231. Aquesta casa no va fundar noves abadies, però hi depenia l’abadia femenina de Saint-Pons de Gémenos situada a llevant de la ciutat de Marsella. Al segle XIV, l’abadia va patir una greu crisi causada per la pesta de 1348 i també per les inestabilitats bèl·liques del territori.
La casa quedava amb una comunitat reduïda, que no podia ni mantenir de manera adequada les construccions i, fins i tot, va estar en perill de supressió. El 1430, passava a ser dirigida amb el sistema de comenda, que es mantindria fins a la seva supressió arran de la Revolució, havent patit els efectes de les guerres de Religió (segle XVI). Malgrat la seva venda, aviat el lloc va quedar protegit i es veié beneficiat per diverses operacions de manteniment i restauració.
Filiació del Thoronet
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d’Or)
Abadia de Bonnevaux (Isère) / 1119
Abadia de Mazan (Ardecha) / 1120
Abadia del Thoronet (Var) / 1136
- BARBIER, Edmond (1993). Le temporel de l'abbaye du Thoronet au Moyen Âge. Provence historique. Tome 43
- BÉRARD, F. (1884). L’abbaye du Thoronet. Bulletin historique et archéologique de Vaucluse. 6e année
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- CABAU, Patrice (1986). Foulque, marchand et troubadour de Marseille, moine et abbé du Thoronet, évêque de Toulouse (v. 1155/1160-25.12.1231). Les cisterciens de Languedoc. Cahiers de Fanjeaux, 21. Toulouse: Privat
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MOLINA, Nathalie (2013). L’abbaye du Thoronet. París: Éd. du Patrimoine
- RÉVOIL, Henry (1873). Architecture romane du midi de la France. Vol. 2. París: A. Morel
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- VIOLLET-LE-DUC, Eugène (1875). Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XIe au XVIe siècle. Vol. 3. París: A. Morel