Priorat de Notre-Dame du Val des Nymphes
Vallis Nympharum / Vallem Nimfarum
(La Garde-Adhémar, Droma)
El priorat benedictí de Le Val des Nymphes es va aixecar en un indret que es considera ocupat des de l’antiguitat. Tot i que no hi ha proves fefaents que ho confirmin, el topònim i algunes restes disperses semblen avalar aquesta hipòtesi. El que sí que es pot afirmar és que en aquest lloc s’hi va establir una necròpoli, datada a l’alta edat mitjana.
En aquest mateix indret s’hi van aixecar tres esglésies, molt properes les unes de les altres: les de Saint-Martin, Saint-Romain i aquesta de Notre-Dame, que fou la seu del priorat. Les notícies sobre la casa monàstica són molt escasses; se sap que s’hauria fundat en un període comprès entre les acaballes del segle IX, quan encara no existia, i l’any 1059, moment en què Enric I, rei dels francs, la va donar a l’abadia de Saint-Philibert de Tournus (Saona i Loira), juntament amb l’abadia de Donzère (Droma), avui pràcticament desapareguda. L’any 1119, una butlla del papa Calixt II l’esmenta com una de les possessions de Tournus.
L’església de Notre-Dame devia pertànyer, almenys, a aquella primera etapa, però va ser reconstruïda, probablement entre els anys 1160 i 1170. Pel que fa a les altres dues esglésies, de les quals només es conserven algunes restes, hom ha suposat que Saint-Martin seria coetània de Notre-Dame i tindria funcions parroquials, mentre que Saint-Romain podria haver tingut un caràcter funerari, tot i que aquestes funcions podrien haver variat amb el pas del temps. Entre els segles XII i XIII, la població de l’entorn es va anar traslladant a La Garde, on els mateixos monjos també disposaven de residència. El priorat va entrar en declivi i la comunitat monàstica es va anar extingint progressivament, mentre que l’església de Notre-Dame va perdre bona part de la seva funció original, fins que el priorat fou suprimit l’any 1540.
L’església de Notre-Dame és un edifici de característiques singulars, marcat per la influència de l’arquitectura d’època romana. La part inferior de la façana occidental, amb el portal, és construïda amb carreus irregulars, mentre que la zona superior està organitzada en tres arcs cecs, separats per dues pilastres. Al centre s’hi obre un òcul i, a sobre, un frontó. L’aparell d’aquesta part és de carreus ben escairats. Es tracta d’una església de nau única, dividida en tres trams, amb un absis central decorat amb arcuacions separades per columnes amb capitells, disposades en dos nivells. El conjunt presenta contraforts que en garanteixen l’estabilitat.
Deu i canalització
Deu i canalització
Deu i canalització
Cip romà trobat a Le Val des Nymphes
Ara a l'església de Saint-Michel de La Garde-Adhémar
Foto de Palauenc05, a Wikimedia
- BLANC, André (1967). Nouveaux bas-reliefs des déesses-mères et du dieu au maillet chez les Tricastins. Gallia, vol. 25/1
- CHEVALIER, Alexandre (1928-29). Le Val des Nymphes, bois sacré des Tricastins. Le Tricastin
- CHIFFLET, Pierre François (1664). Histoire de l'abbaye et de la ville de Tournus. Dijon: Chavance
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- HERNANDEZ, Françoise; i altres (1994). Le Val des Nymphes et le prieuré Notre-Dame. Saint-Philibert de Tournus. Histoire. Archéologie. Art. Tournus: Centre International d’Études Romanes
- LACROIX, André (1874). L'arrondissement de Montélimar, vol. 4. Valence: Combier et Nivoche
- ROUQUETTE, J.-M. (1980). La Provence romane 1. Zodiaque. La nuit des temps
- TROUVELOT, J.; i altres (1925). Notre-Dame du Val des Nymphes. Congrès archéologique de France, 86 ss. París: Picard
- VAIREAUX, François (1994). Étude de l'élévation de l'église Notre-Dame du Val des Nymphes (commune de La Garde-Adhémar, Drôme). Archéologie du Midi médiéval, vol. 12
Le Val des Nymphes i l’església de Notre-Dame es troben situats a llevant de La Garde-Adhémar, municipi al qual pertanyen