Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
La comanda hospitalera de Saint-Jean-des-Prés hauria estat fundada al voltant de l’any 1160, amb la intervenció del comte Guy II de Forez (1130-1206). L’any 1181, el mateix comte en confirmava les possessions, entre les quals figurava el lloc de Pratum, on s’havien aixecat l’església i altres dependències. La comanda pertanyia a la llengua (província) de l’Alvèrnia. Després de la supressió de l’orde del Temple, l’any 1312, els béns de moltes comandes templeres passaren a mans de l’Hospital; en aquest context, la comanda de Montbrison va prendre possessió de les de Verneuil i Lyand, ambdues situades també al departament del Loira.
La vida d’aquesta casa es va extingir amb la Revolució i la venda dels seus béns l’any 1793. Aquest procés va comportar la pèrdua o transformació de gran part de les seves estructures, situació que es va prolongar fins a la segona meitat del segle XX. L’any 1998 el lloc fou adquirit per la societat científica La Diana, que se n’encarrega de la restauració. Només s’ha conservat l’església, possiblement dels segles XII-XIII, amb modificacions antigues i, sobretot, d’època moderna, quan fou reutilitzada com a habitatge.
- BROUTIN, Auguste (1874). Histoire des couvents de Montbrison avant 1793, vol. 1. Saint-Étienne: Montagny
- FERRET, F. (1963). La commanderie de Saint-Jean-des-Pres. Bulletin de la Diana, vol. 38/3. Montbrison
- GOURBIN, Didier (2015). Église de la commanderie d'hospitaliers de Saint-Jean-de-Jérusalem, dite commanderie Saint-Jean-des-Prés. Région Rhône-Alpes: Inventaire général du patrimoine culturel
- LATTA, Claude (1994). Histoire de Montbrison. Lyon: Horvath
- SAGNARD, Jérôme (2001). Description architecturale de la commanderie de Saint-Jean-des-Prés. Bulletin de la Diana, vol. 62/1. Montbrison
- SAGNARD, Sophie; i altres (2001). Saint-Jean-des-Prés, commanderie des hospitaliers de Saint-Jean-de-Jérusalem à Montbrison. Bulletin de la Diana, vol. 60/1. Montbrison
El priorat benedictí de Sainte-Eugénie està situat a l’antic terme de Moingt, avui integrat a la comuna de Montbrison. L’indret on es va establir havia estat ocupat des de l’antiguitat i constitueix una notable zona arqueològica, amb un complex termal d’època romana conegut com a Aquae Segetae. En època medieval s’hi va instaurar una col·lectoria, la Maison de Palais, que l’any 1254 va passar a mans de l’abadia de La Chaise-Dieu (Alt Loira) en forma de priorat, amb la funció principal de proveir de vi aquella comunitat.
A finals del segle XIII, o a començament del XIV, s’hi va aixecar una capella, que més endavant seria dedicada a Sainte-Eugénie. Durant el segle XVI el lloc es trobava en decadència, i l’any 1691 va ser venut. Després de la Revolució, el 1804, va servir de refugi a les Clarisses de Montbrison, que s’hi van establir fins al 1821. Posteriorment va acollir activitats industrials i, a la segona meitat del segle XIX, es va transformar en residència. L’any 1981 va passar a ser de propietat pública, fet que va permetre l’inici de les recerques arqueològiques i de la seva recuperació. A més de l’església, de planta rectangular, s’hi conserven restes de les termes romanes, de la col·lectoria i del mateix priorat.
- DULAC, J.-B. (1876). Les ruines de Sainte-Eugénie à Moingt. Annales de la Société d'agriculture, industrie, sciences, arts et belles-lettres du département de la Loire. Vol. XX
- GUIBAUD, Caroline; i altres (2013). Chapelle Sainte-Eugénie. Région Rhône-Alpes: Inventaire général du patrimoine culturel
- LATTA, Claude (1994). Histoire de Montbrison. Lyon: Horvath
- REYNAUD, Jean-François; ed. (2002). Espaces monastiques ruraux en Rhône-Alpes. Alpara
- VACHET, Adolphe (1899). Les paroisses du diocèse de Lyon. Abaye de Lérins