L’abadia d’Ambierle es troba documentada des de l’any 902. Tot i que els seus arxius s’han perdut, hi ha referències que situen la seva fundació en el segle VI, en un indret ocupat des de l’antiguitat. En aquest sentit, s’ha atribuït la fundació a Clotilde (c. 474-545), esposa de Clodoveu I (466-511), situant-la entorn de l’any 505. Una altra tradició considera que Ambierle fou fundat per Berta († 873), esposa de Girard del Rosselló (c. 810-877).
L’any 902, Lluís III el Cec va confirmar els béns i drets de l’abadia, alhora que la posava en mans de seglars, fet que indica que ja disposava d’un patrimoni notable i d’una història prèvia. Aquesta situació es va mantenir fins a l’any 938, quan l’abat Odó (926-942) va obtenir aquest monestir per a l’abadia de Cluny (Saona i Loira). La donació seria confirmada l’any següent per Lluís IV d’Ultramar (c. 920-954). Ambierle va conservar el títol d’abadia; de fet, Odiló, abat de Cluny entre els anys 994 i 1049, fou també abat d’Ambierle i, durant el seu mandat, el monestir fou reconstruït.
Una butlla del papa Pasqual II, de l’any 1101, li va donar el títol de priorat, malgrat l’oposició de la noblesa local, que va impulsar l’ús de la denominació d’“abadia-priorat” i va mantenir alguns drets en l’elecció del prior. Durant la segona meitat del segle XIV es van dur a terme obres de restauració i es va reconstruir la capçalera de l’església. Tanmateix, l’any 1441 l’establiment fou víctima d’un incendi que va afectar les dependències monàstiques i bona part del temple, fet que obligà a la seva reconstrucció sobre els fonaments antics, entre els anys 1445 i 1480, excepte la capçalera, que es va transformar, substituint els tres absis semicirculars i perdent els trets romànics.
Portal de l'església
L’any 1560, el priorat va adoptar la reforma protestant i la comunitat monàstica fou expulsada, però posteriorment va recuperar la seva condició anterior. Contràriament al que va passar en molts altres establiments, fou relativament respectat i només va patir la pèrdua d’alguns béns. Més endavant, l’any 1746, un nou incendi va afectar el priorat, que, tanmateix, es va reconstruir amb rapidesa, en temps del darrer prior, Jean-B. de La Rochefoucauld (1753-1789). Va ser secularitzat el 1786, situació que es féu efectiva el 1789. Amb la Revolució, aquell mateix any, passà a mans públiques i, en aquest context, es van destruir els arxius.
A l’església es conserva un notable retaule flamenc, amb un cos central esculpit que representa el Calvari i escenes de la Passió. Va acompanyat d’una sèrie de dotze panells pintats: a la part baixa hi figuren el donant, Michel de Chaugy, la seva esposa i els seus pares, mentre que a la part alta hi ha àngels que sostenen els escuts familiars. Al revers, quatre sants i l’Anunciació. L’obra s’hauria de datar cap al 1466, quan es reconstruïa la capçalera; l’autor de les pintures és desconegut, tot i que s’ha suggerit una possible relació amb Rogier van der Weyden.
Foto de Daniel Villafruela, a Wikimedia
Retaule flamenc (c. 1466)
Foto de Pierre Taillefer
® Ministère de la Culture (France)
Retaule flamenc tancat (c. 1466)
Foto de Wikimedia
- BAUDRILLART, Alfred (1914). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2. París: Letouzey et Ané
- BOUILLER, Robert; i altres (1978). Ambierle. Syndicat d'initiative d'Ambierle
- BRUEL, Alexandre. (1876). Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny. Tome 1. París: Imprimerie nationale
- CARCEL, B.; i altres (1990). Le chevet du XIe siècle du prieuré d'Ambierle. Bulletin Monumental, vol. 148
- CHERPIN, Germaine; i altres (1960). Ambierle. Ambierle: S. Initiative
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- DE VAIVRE, Jean-Bernard (1987). Le retable de la Passion d'Ambierle. Bulletin Monumental, vol. 145
- DÉCHELETTE, Joseph (1901). Église Saint-Martin d’Ambierle. Inventaire général des richesses d'art de la France. Province, monuments religieux. Tome 3. París: Plon
- DUPONT, Jacques (1938). Le retable d'Ambierle. Gazette des beaux-arts. Núm. 20. París
- FOURNIAL, Étienne (2019). L'implantation monastique en Forez antérieurement à l'an mil. Papauté, monachisme et théories politiques. Lyon
- LA MURE, Jean-Marie de (1671). Histoire ecclésiastique du diocèse de Lyon. Lyon: Gautherin
- LA MURE, Jean-Marie de (1860). Histoire des Ducs de Bourbon et des Comtes de Forez, vol. 1. París: Potier
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
Ambierle està situat al nord-oest de Roanne, en direcció a Vichy