Abadia de La Bénisson-Dieu

Benedictio Dei / Mègemont / Notre-Dame de La Bénisson-Dieu

(La Bénisson-Dieu, Loira)

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu

El monestir cistercenc de Notre-Dame de La Bénisson-Dieu fou fundat l’any 1138 a partir de l’abadia de Claravall (Aube). La tradició afirma que el mateix Bernat de Claravall (1090-1153) hauria participat directament en el seu establiment: va visitar el lloc i hi va enviar la primera comunitat cistercenca, sota la direcció d’Alberic, que en fou el primer abat.

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu

L’establiment va rebre inicialment el suport de petits senyors locals, fet que no li va permetre gaudir d’un desenvolupament còmode en els seus primers anys. A més, la nova fundació va mantenir disputes amb l’abadia de Saint-Martin de Savigny (Roine) a causa de la proximitat del priorat de Neuilly, que en depenia. Les dificultats inicials van poder ser superades, en part, gràcies al suport dels comtes de Forez, que van efectuar nombroses donacions a favor de l’abadia. Al segle XIII, aquesta va conèixer una etapa de prosperitat, tot i que a la fi del segle ja s’iniciava un període de declivi. Posteriorment, durant les inestabilitats provocades per la guerra dels Cent Anys, el monestir hauria estat fortificat.

D’altra banda, a la mateixa regió de Forez existia el priorat femení cistercenc de Notre-Dame de Bonlieu, dependent de l’abadia de Mazan (Ardecha). A causa de la llunyania entre aquestes dues cases, l’any 1216 La Bénisson-Dieu es va fer càrrec d’aquest priorat. El darrer abat regular de l’abadia fou Pierre de La Fin (1460-1504), que també fou abat de Pontigny (Yonne) i que va mantenir el govern de La Bénisson-Dieu en règim de comenda. Sota el seu mandat es van dur a terme importants obres de millora al monestir. A la seva mort, el seu germà Gilbert fou designat nou abat comendatari.

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu

El darrer abat d’aquesta casa fou Claude de Nérestang, germà de Françoise de Nérestang, abadessa de Notre-Dame de Mègemont (Puèi Domat), també de l’orde del Cister. Aquesta relació va facilitar l’intercanvi de comunitats entre Mègemont i La Bénisson-Dieu, amb l’objectiu d’oferir millors condicions a les monges. La comunitat masculina es va traslladar a l’Alvèrnia, mentre que les religioses ocuparen La Bénisson-Dieu, un procés que es va fer efectiu l’any 1612.

La casa va romandre sota el govern de membres de la família Nérestang fins a l’any 1675. L’arribada de la comunitat femenina va anar acompanyada d’una profunda reforma de les dependències conventuals, així com d’una renovació de l’observança i dels costums, més austers. Durant el segle XVIII encara s’hi van dur a terme noves obres, fins que, amb la Revolució, la vida monàstica va desaparèixer. Es van perdre la major part de les estructures del conjunt, i actualment només se’n conserva l’església, privada de la capçalera, així com el campanar.

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu

Filiació de La Bénisson-Dieu

Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Claravall (Aube)


Abadia de La Bénisson-Dieu (Loira) / 1138

La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
Étienne Martellange (1618)
Bibliothèque nationale de France
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
Étienne Martellange (1618)
Bibliothèque nationale de France
La Bénisson-Dieu
La Bénisson-Dieu
Étienne Martellange (1618)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
  • BACHÉ, Jean (1880). L’abbaye de la Bénisson-Dieu. Lyon: Brun
  • BAUDRILLART, Alfred (1934). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 7. París: Letouzey et Ané
  • BOUVARD, Emmanuelle Marie (2016). Empreintes monastiques en moyenne montagne du XIIe siècle à l’actuel. Tesi doctoral. Université Lumière Lyon 2
  • COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
  • DÉCHELETTE, Joseph (1901). Église Saint-Bernard de la Bénisson-Dieu. Inventaire général des richesses d'art de la France. Province, monuments religieux. Tome 3.París: Plon
  • FISQUET, Honoré (1867). La France pontificale (Gallia christiana). Vol. 8. Lyon. París: E. Repos
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MOTTIN, Clément; i altres (2011). La Bénisson-Dieu. L’Armorial de Guillaume Revel. Alpara
  • PEYRON, Philippe (1999). 650 ans de présence cistercienne en Forez. La Bénisson-Dieu, Valbenoîte et Bonlieu. Bulletin de la Diana, vol. 58/1. Montbrison
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

La Bénisson-Dieu es troba situada a la comuna del mateix nom, al nord de Roanne