Abadia de La Bénisson-Dieu

L’establiment va rebre inicialment el suport de petits senyors locals, fet que no li va permetre gaudir d’un desenvolupament còmode en els seus primers anys. A més, la nova fundació va mantenir disputes amb l’abadia de Saint-Martin de Savigny (Roine) a causa de la proximitat del priorat de Neuilly, que en depenia. Les dificultats inicials van poder ser superades, en part, gràcies al suport dels comtes de Forez, que van efectuar nombroses donacions a favor de l’abadia. Al segle XIII, aquesta va conèixer una etapa de prosperitat, tot i que a la fi del segle ja s’iniciava un període de declivi. Posteriorment, durant les inestabilitats provocades per la guerra dels Cent Anys, el monestir hauria estat fortificat.

El darrer abat d’aquesta casa fou Claude de Nérestang, germà de Françoise de Nérestang, abadessa de Notre-Dame de Mègemont (Puèi Domat), també de l’orde del Cister. Aquesta relació va facilitar l’intercanvi de comunitats entre Mègemont i La Bénisson-Dieu, amb l’objectiu d’oferir millors condicions a les monges. La comunitat masculina es va traslladar a l’Alvèrnia, mentre que les religioses ocuparen La Bénisson-Dieu, un procés que es va fer efectiu l’any 1612.