Aquest
monestir de benedictines fou fundat el 1020 per Bertrand
de Vogüé i fou posat sota la tutela de l’abadia
de Saint-André-le-Haut de Viena del Delfinat (Isère).
Amb el pas dels anys es va anar desenvolupant amb
prosperitat fins la guerra dels Cent Anys època en que
fou ocupat i saquejat. A partir de l’any 1377 i en
conseqüència d’aquella batzegada el lloc es va
fortificar, el que no va impedir que durant les guerres
de Religió resultés atacat i incendiat un altre cop. Un
cop començada la restauració fou atacat novament i el
1643 la comunitat va optar per desplaçar-se a Aubenas.
Bibliografia:
- FRANCUS, Docteur (1885). Voyage archéologique et
pittoresque...le long de la rivière d'Ardèche. Privas
- MONTRAVEL, M. de (1903). Paroisses et monastères de Lavilledieu
et de Saint-Maurice de Terlin. Revue historique, archéologique,
littéraire et pittoresque du Vivarais. Privas: I. Centrale
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin
Didot
Situació:
Lavilledieu (Ardecha) és prop d'Aubenas, al
sud-est