El monestir de Cruas hauria estat fundat o refundat el 804 en un indret que ja havia tingut ocupacions anteriors. Es va fer gràcies a la intervenció d’Eribert, un senyor local, i amb la col·laboració de l’abadia de Sant Salvador d'Aniana (Erau) en època en que aquella casa era el centre de difusió de la reforma benedictina impulsada per Benet d’Aniana. Després de quedar en ruïna es va reconstruir en els segles X i XI. El 1095 el papa Urbà II va consagrar l’església, en els anys següents va gaudir d’un ampli període de prosperitat en el que va arribar a tenir una quarantena de priorats que hi depenien. El lloc va quedar molt afectat per les guerres de Religió i es va abandonar durant uns anys, quan els monjos es van refugiar en una fortificació (1580-1628) propera que havien aixecat com a lloc de protecció. La Revolució va suprimir el monestir quan estava en plena decadència.