L’església de Saint-Pierre de Sauveplantade es va aixecar en un indret amb precedents que es remunten a l’antiguitat: en època romana hi hauria existit un temple dedicat a Júpiter. Ja al segle VII s’hi havia bastit una església dedicada a sant Pere; en aquell moment, Aginus i la seva esposa Petronil·la la van donar al bisbe de Viviers, juntament amb diverses propietats annexes.
En època carolíngia pertanyia al comtat del Vivarès i era el centre del territori conegut com a Silvatensis, que més endavant va passar a mans de diverses famílies senyorials, entre les quals els Vogüé. Al segle XI es va convertir en un priorat benedictí dependent de l’abadia de Cruas (Ardecha). Aleshores es van fer obres de condicionament i es va reconstruir l’església. A més de ser la capella del priorat, també exercia funcions parroquials. El priorat, de dimensions molt modestes, es va mantenir fins a la Revolució.
L’església és una construcció senzilla d’una sola nau, amb transsepte, on s’obren tres capelles absidals de planta semicircular. Conserva elements decoratius procedents d’una edificació anterior, com ara els capitells trapezoidals. En època medieval també va servir de lloc d’enterrament dels senyors de Vogüé. Actualment no es conserven restes aparents de les dependències del priorat.
Planta esquemàtica de l'església
- SAINT-JEAN, Robert (1991). Vivarais Gévaudan romans. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- VOGÜÉ Melchior de (1906). Une famille vivaroise. Sancerre: Pigelet
El monestir es troba a Colombier-le-Cardinal (Ardecha), al sud de Viena del Delfinat