Es desconeixen els detalls de la fundació d’aquesta església, dedicada a sant Julià l’Hospitalari. Inicialment estava vinculada al priorat d’Ucel (Ardecha), però en el darrer quart del segle XI es va convertir en un priorat de l’abadia de Saint-Chaffre (Alt Loira), situació confirmada per diverses butlles papals emeses a favor d’aquell monestir. En aquesta nova etapa, durant el segle XII, es va reconstruir l’església.
Fou un establiment amb certa estabilitat econòmica gràcies a la seva activitat agrícola, fet que pot explicar l’acurada decoració escultòrica que encara conserva. Durant el segle XVI es van afegir tres capelles gòtiques a la nau romànica primitiva. Gràcies a la protecció dels senyors d’Aubenas i a la seva situació isolada, no va quedar afectat directament per les guerres de Religió. En el segle XVII es van aixecar noves construccions que van modificar la fisonomia de l’església, com ara els arcbotants que sostenen l’absis. Durant el segle XIX encara es van fer altres intervencions arquitectòniques. L’església és de nau única, amb absis i capelles afegides posteriorment. El campanar és del segle XIX.
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- LE SOURD, Auguste (1925-26). L’église de Saint-Julien du Serre. Revue du Vivarais. Vols. 32-33
- SAINT-ANDÉOL, M. de (1858). Notice sur les églises romanes du Bas-Vivarais. 1857 ss. Congrès archéologique de France. Société française d'archéologie
- SAINT-JEAN, Robert (1991). Vivarais Gévaudan romans. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque












