Hom
considera que aquest monestir de monges benedictines fou
fundat inicialment a Viviers, seu de l’antiga diòcesi
del mateix nom, aquelles monges es van establir prop del
sepulcre del bisbe sant Venanci (c494-544) i es van
encarregar de la seva custòdia a l’església de
Notre-Dame du Rhône. El 737 i a causa d’un atac sarraí,
les monges van haver d’abandonar Viviers emportant-se
les restes del sant, el lloc va quedar en ruïnes i no es
va recuperar mai com a monestir, les monges es van
traslladar a Soyons però no és fins el 1179 que hom
troba la primera documentació que fa referència a
aquesta nova casa. A l’època de les guerres de Religió,
Soyons va patir especialment els efectes de les
inestabilitats que es van anar succeint i que van
arribar també al monestir. El 1562 els hugonots van
assaltar l’abadia el que va obligar la comunitat a fugir
i cercar refugi a Valença, en cases particulars o el
propietats que l’abadia tenia. El 1570 es treballava en
el restabliment del monestir que es veia ofegat
econòmicament i que tampoc disposava de les necessàries
condicions de seguretat. El 1622 va patir un altre
saqueig, ocupació i nova fugida en la que només van
poder salvar alguns fragments de les relíquies de sant
Venanci. |
L'església de Soyons
Antiga capçalera, ara portal d'entrada |
Benedictines
|
|
|
L'església de Soyons |
|
El
monestir traslladat a Valença (Droma)
El 1627
s’autoritzava el trasllat de la comunitat a Valença, lloc on s’havia
d’aixecar un nou monestir que les monges van començar a ocupar el
1633 i hi van romandre fins que la Revolució va clausurar la casa
monàstica. El 1790 algunes monges foren autoritzades a abandonar el
monestir que es va clausurar definitivament el 1791, quan tenia una
comunitat de deu monges. Un cop abandonat, l’espai es va utilitzar
amb finalitats militars, una petita part del mobiliari i el que
encara quedava de les relíquies de sant Venanci es van distribuir
més endavant per diverses esglésies de Valença. L’església actual de
Soyons és d’origen antic, amb elements d’època carolíngia i refeta
posteriorment, va quedar molt afectada per les guerres de Religió,
amb restauracions importants del segle XIX. A Valença es conserva
l’església aixecada al segle XVII, ara restaurada. |
El monestir
de Soyons a Valença |
|
El monestir
de Soyons a Valença |
El monestir
de Soyons a Valença, abans de la restauració
Fotografia d'autor i data desconeguts
Ministère de la Culture (France)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine, Diffusion RMN-GP |
|
Bibliografia:
- CHAMPION, Vincent (1863). Saint Venance, évêque de Viviers, sa
vie, ses miracles, ses reliques. Valença: Nivoche
- DESCONEGUT (1882). Essai sur les origines monastiques dans le
diocèse de Valence, l'abbaye royale de Saint-Jean l'Evangéliste de
Soyons. Valence: Céas
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in
provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin
Didot |
|
|
Situació:
El monestir era a Soyons (Ardecha) al sud de
Valença |
|
El
monestir traslladat a Valença (Droma) |
|
|
|
|