Es considera que l’abadia de Saint-Jean l’Évangéliste, de monges benedictines, fou fundada en una data desconeguda (potser al segle VII) a Viviers, seu de l’antiga diòcesi del mateix nom. Les monges es van establir a l’església de Notre-Dame du Rhône, prop del sepulcre del bisbe sant Venanci (c. 494-544), del qual en van assumir la custòdia. L’any 737, arran d’un atac sarraí, les monges van haver d’abandonar Viviers enduent-se les relíquies del sant; el lloc va quedar en ruïnes i no es va recuperar mai més com a monestir.
La comunitat es va traslladar a Soyons, però no és fins al 1179 que es troba la primera documentació referida a aquesta nova casa, on consta el nom de l’abadessa de l’època, Guillemette. El 1245 l’abadessa Bernarde i Felip de Savoia (bisbe de Valença entre 1241 i 1267) van signar un acord segons el qual el bisbe obtenia els drets senyorials sobre Soyons a canvi de la protecció del monestir, que la comunitat femenina, amb les seves limitacions, no podia garantir. Posteriorment, el monestir va obtenir privilegis de protecció de diversos monarques, des de Lluís IX fins a Lluís XIII.
A l’època de les guerres de Religió, Soyons va patir greument els efectes de la inestabilitat del territori, que van afectar també el monestir. El 1562 els hugonots van assaltar l’abadia, fet que obligà la comunitat a fugir i a cercar refugi a Valença, en cases particulars o en propietats pròpies. El 1570 ja es treballava en el restabliment del monestir, tot i que es trobava econòmicament ofegat i sense les condicions de seguretat necessàries. L’any 1622 va patir un nou saqueig, ocupació i fugida, en la qual només es van poder salvar alguns fragments de les relíquies de sant Venanci.
Foto de FredSeiller, a Wikimedia
El 1627 s’autoritzà el trasllat de la comunitat a Valença, on s’havia d’aixecar un nou monestir. El monestir es va integrar a la congregació de Chezal-Benoît i les monges van començar a ocupar-lo el 1633, es va traslladar també la veneració de les relíquies de sant Venanci. La comunitat hi romangué fins que la Revolució en decretà la clausura. El 1790 algunes monges foren autoritzades a abandonar el monestir, que es clausurà definitivament el 1791, quan la comunitat era formada per deu religioses. Un cop abandonat, l’espai fou destinat a usos militars; una petita part del mobiliari i el que restava de les relíquies de sant Venanci es van distribuir més endavant per diverses esglésies de Valença.
Fotografia d'autor i data desconeguts
Ministère de la Culture (France)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine, Diffusion RMN-GP
L’actual església de Soyons és d’origen antic, amb elements d’època carolíngia i reformes posteriors. Va quedar molt afectada per les guerres de Religió i fou objecte de restauracions importants al segle XIX, entre les quals l’obertura de la porta principal a l’absis central i la construcció d’un nou absis a ponent, invertint-ne així l’orientació.
A Valença es conserva encara la construcció aixecada al segle XVII, ara restaurada.
- ANÒNIM (1882). Essai sur les origines monastiques dans le diocèse de Valence, l'abbaye royale de Saint-Jean l'Evangéliste de Soyons. Valence: Céas
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- CHAMPION, Vincent (1863). Saint Venance, évêque de Viviers, sa vie, ses miracles, ses reliques. Valença: Nivoche
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- MAZON, Albin (1888). Voyage autour de Crussol. Privas: I. Centrale
- NADAL, Joseph Cyprien (1855). Histoire hagiologique ou Vies des Saints et des Bienheureux du Diocèse de Valence. Valence: Aurel
- ROUCHIER, Jacques (1914). Histoire du Vivarais. Vol. 1. Largentière
- SAINT-JEAN, Robert (1991). Vivarais Gévaudan romans. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
El primer monestir era situat a Soyons (Ardecha), al sud de Valença
La comunitat es va traslladar posteriorment a Valença (Droma)