A Saint-André-de-Bâgé es conserva una església d’estructura romànica que havia pertangut a un priorat benedictí dependent de l’abadia de Saint-Philibert de Tournus (Saona i Loira), del qual es disposa d’algunes notícies fins a la segona meitat del segle XIII. D’aquest edifici cal destacar especialment la decoració escultòrica i el campanar.
L’any 1074, Ulrich, senyor de Bâgé, amb la intervenció de l’arquebisbe Humbert de Lió, va fer donació de la capella de Saint-André a l’abadia de Tournus perquè els monjos hi establissin un priorat. En aquest sentit, alguns autors han avançat l’origen del lloc fins al segle IX, però les fonts no són segures. Durant el segle XII, Saint-André-de-Bâgé apareix en diverses confirmacions de béns efectuades per diferents papes a favor de l’abadia de Tournus. Se sap igualment que el priorat va exercir funcions parroquials. La darrera menció del lloc com a priorat data de l’any 1269; en aquell moment ja s’havia bastit una nova església a Bâgé, fet que comportà una progressiva pèrdua d’importància de Saint-André.
Al segle XVI, el priorat ja s’havia secularitzat i el lloc devia patir un cert abandonament; una visita efectuada l’any 1656 revela que l’edifici es trobava en mal estat de conservació. A començament del segle XVIII se’n va considerar l’enderroc, però a mitjan del mateix segle encara s’hi van dur a terme algunes obres de reparació. A causa del seu estat precari i del fet que ja no tenia culte, la Revolució no es va acarnissar amb l’església, que es va salvar, tot i ser destinada al culte de la Raó. Al segle XIX s’hi van emprendre diverses restauracions i l’any 1840 fou inscrita com a monument a protegir; en aquest context també es va restaurar el campanar.
L’església actual és un edifici romànic que ha estat objecte de diverses modificacions al llarg de la seva història. Conserva restes d’una capella del segle IX, probablement la mateixa que Ulrich va donar a Tournus. A aquesta primera església s’hi va afegir una nova capçalera al segle XI i, al segle següent, l’edifici es va ampliar amb un transsepte. Es conserven també elements escultòrics historiats d’aquest mateix període. L’edifici presenta una planta de creu llatina, amb una única nau i un transsepte amb tres absis de planta semicircular. Cal destacar igualment el campanar, de planta octogonal.
Sacrifici d'Abraham
Daniel a la fossa dels lleons
Centaure caçant
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- MARTIN, Charles (1871). Notice sur l'église romane de Saint-André-de-Bâgé (Ain). Annales de la Société académique d'architecture de Lyon. T. II. Lió: L. Perrin
- MOREL, Jacques (2007). Guide des Abbayes et Prieurés en région Rône-Alpes. Lyon: Autre Vue
- OURSEL, Raymond (1979). Franche-Comté romane. Bresse romane. La nuit des temps, 54. Zodiaque
- REYNAUD, Jean-François; i altres (1995). Saint-André-de-Bâgé. Saint-Philibert de Tournus. Histoire. Archéologie. Art. Tournus: CIER
- VIREY, Jean (1936). Saint-André-de-Bâgé. Congrès archéologique de France, 98 ss. Société française d'archéologie
Saint-André-de-Bâgé (Ain) es troba a llevant de Mâcon. L’església, isolada, està situada entre aquesta població i Bâgé-le-Châtel; el seu entorn és ocupat per un cementiri