Aquesta canònica agustiniana fou fundada el 1163 pel rei Alfons I el Cast, que en va fer la donació del territori pel seu establiment. Consta que el 1382 era en franca decadència, trobant-se algunes de les dependències en ruïna.
El 1413 i per por de les incursions dels pirates el darrer prior va cedir la jurisdicció a la Pia Almoina de Barcelona que el 1419 la va vendre a la Universitat de Sitges. La Corona mantenia però el patronatge de la casa, fins que el 1423 Alfons el Magnànim el va cedir a Santa Anna de Barcelona en una operació destinada a facilitar la unió d’aquest monestir amb la canònica de Santa Eulàlia del Camp que ocupava l’antic convent dels Frares del Sac des del segle XIII i ara cedien a les dominiques de Sant Pere Màrtir (Montsió) de Barcelona. Es desconeix la situació d’aquest petit monestir, s’ha volgut localitzar a Can Lluçà i el seu entorn (amb el topònim de Era del Prior) o potser també entre aquesta masia i la costa.
Il·lustració de Recueil des poésies des troubadours
Bibliothèque nationale de France
- ARAN I SURIOL, Joan (2002). Santa Anna de Barcelona. Barcelona: Ed. Mediterrània
- BAUCELLS I REIG, Josep (1972). Els monestirs del bisbat de Barcelona durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334). II Col·loqui d'Història del Monaquisme Català. Vol. I. Abadia de Poblet
- LORACH, Salvador (1992). Sant Vicenç de Garraf. Catalunya romànica. Vol XIX. El Penedès, l'Anoia. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVIII. Madrid: Real Academia de la Historia
Hom suposa que el monestir de Sant Vicenç era al lloc que ara ocupa el mas de Can Lluçà. No hi ha cap resta visible. Des de Vallcarca cal enfilar-se fins Campdàsens i seguir el camí fins Can Lluçà