Convent de Sant Francesc de Lleida
Frares Menors de Lleida / Convent dels Franciscans de Lleida
(Lleida, Segrià)
L'indret del convent, ja desaparegut
Identificat com Torres de las monjas a la part central superior
Detall del Plano de la Ciudad de Lérida con sus Castillos Contornos (sXVIII)
Biblioteca Virtual de Defensa
Aquest és un dels primers convents franciscans de la Corona d'Aragó, hauria estat fundat l'any 1217 per frares enviats a la Península pel mateix sant Francesc després d'un Capítol General d'aquell mateix any. Els terrenys per aixecar el convent foren donats per Ramon de Barriac, el qual també es va voler fer càrrec de la construcció dels edificis conventuals, una tradició diu que tot i les fortes despeses que representava aquesta empresa, els fons destinats es van multiplicar miraculosament.
Alexandre de Laborde, 1806
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Com a primer benefactor de la casa, hom va disposar l'enterrament de Ramon de Barriac a l'església dels framenors. Aquell convent estava situat al camí de Montsó, extramurs, entre el portal de Boters i el monestir de Sant Hilari, de les cistercenques. Aviat aquest establiment va prendre molta embranzida i fou beneficiari de nombroses donacions a favor seu, mentre que els membres de la seva comunitat eren reconeguts arreu i participaven en la vida de la societat. Els franciscans van col·laborar de manera molt activa en la fundació de l'Estudi General de Lleida, el 1300. Els monarques de la Corona d'Aragó i els comtes d'Urgell foren benefactors destacats de la casa.
L'any 1369 les restes mortals d'Alfons el Benigne (mort el 1336 a Barcelona) foren traslladades a l'església dels framenors de Lleida on es van enterrar segons la seva voluntat. Després, quan aquesta església fou enderrocada, les restes reials foren traslladades a la catedral. Els framenors (conventuals) van ocupar el convent de Lleida fins a l'any 1567, quan l'hagueren de cedir als observants de Santa Maria de Jesús, però va quedar desocupat fins que hi van arribar les clarisses, el 1576. Amb la guerra dels Segadors (1645) es va enderrocar el convent en defensa de la ciutat, però es va conservar l'església de Sant Francesc, bé que molt malmesa. Fou enderrocada en la guerra de Successió i els materials es van aprofitar per bastir el nou convent de Santa Clara. Durant la primera meitat del segle XX es va identificar el lloc de l'antic convent i es van recuperar alguns elements d'aquest, prop d'una teuleria.
El monarca fou enterrat a Sant Francesc de Lleida
Ara les seves restes són a la Seu Vella
Bibliothèque nationale de France
Gabriel Bodenehr (1717)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Mural d'un deixeble de Giotto, c1300
Basílica Superior de Sant Francesc, Assís
Imatge de Wikimedia
El Miracle de Lleida
La tradició també relaciona indirectament Lleida amb sant Francesc. Segons la narració, un lleidatà anomenat Joan fou víctima d'un accident causat per un aiguat. Estant en perill de mort, es va encomanar al sant i aquest va aparèixer amb l'hàbit franciscà i el va guarir. La història de l'esdeveniment va tenir prou difusió perquè fos representada per un seguidor de Giotto en un mural a la Basílica Superior de Sant Francesc, a Assís.
- BARDINA, Esther; CABRERA, Montserrat (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- SANAHUJA, Pere (1929). Els framenors a Lleida. Vida Lleidatana, núm. 80
- SANAHUJA, Pere (1935). Monestir dels framenors observants de Lleida. Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. XI. Barcelona: Biblioteca Balmes
- SANAHUJA, Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
El convent era extramurs, pel camí de Montsó