Convent de Santa Maria de Jesús de Lleida
Convent de Jesús de Lleida / Sant Antoni de Pàdua / Església de Sant Pere
(Lleida, Segrià)
L'església de Sant Pere (primera meitat del segle XX)
Fotografia publicada per P. Sanahuja a Historia de la Seráfica...
Aquesta casa de franciscans observants es va establir a Lleida gràcies a una butlla del papa Eugeni IV (1443) que autoritzava a fra Francesc Bosc la fundació dels convents de Balaguer, Vilafranca del Penedès i aquest de Lleida. La iniciativa va rebre ben aviat el vistiplau del bisbat i de la ciutat i el 1444 es va poder procedir a la fundació, amb seu a l’hospital de Sant Llàtzer. Van estar-se poc temps en aquest indret, el 1462 la casa va quedar destruïda a causa de la guerra Civil Catalana.
L'església de Sant Pere, abans del convent de Santa Maria de Jesús
Portada procedent del convent de mercedaris i de l'Ensenyança
Arran d'això, els observants es van traslladar a l'interior de la ciutat, en una casa de Lluís de Coscó, al Clot de les Monges. En aquest lloc van començar a aixecar un nou convent, però l'oposició d'altres sectors de l'Església va impedir continuar l'obra empresa. L'afer va acabar l'any 1477 amb una concòrdia entre les parts, segons la qual els fou cedida l'església de la confraria de Sant Salvador, abans parròquia, al nord-est del turó de la Seu. En aquest lloc van començar la construcció del nou convent, on es van traslladar l'any 1480. El 1567 es va adjudicar als observants l'antic convent de Sant Francesc, dels franciscans claustrals, però no el van ocupar i el 1576 el van cedir a les clarisses, que anteriorment havien ocupat l'antic lloc dels observants del Clot de les Monges.
Aquesta situació es va mantenir fins al 1645, quan arran de la guerra dels Segadors tant aquesta comunitat d'observants com les clarisses que es trobaven a Sant Francesc es van desplaçar dintre de la ciutat, enderrocant-se seguidament els dos convents, però no l'església de Sant Francesc (de les clarisses) que encara es va mantenir fins a la guerra de Successió. Els observants van ser acollits temporalment al convent de Sant Josep dels carmelites descalços. Un cop estabilitzada la situació i retornades les coses a lloc, els framenors van començar de reconstruir el convent (1674-1703) que havien aixecat els claustrals i que havia estat ocupat després per les clarisses.
El darrer convent a Lleida, del que encara es conserva l'església
Detall del Plan de la Place de Lerida (c1812)
Biblioteca Virtual de Defensa
Però novament van patir els efectes de la guerra, ara la de Successió, que va acabar definitivament amb el convent dels framenors i amb la vida d'alguns membres de la comunitat, i per això van deixar la ciutat de Lleida fins que foren cridats de nou, el 1722. En aquest retorn els fou cedit un nou lloc per establir-se, al costat del Segre, on van aixecar un nou convent i església, aquesta última dedicada ara a Sant Pere. El 1835, l'exclaustració va expulsar els setze religiosos que l'ocupaven, el convent fou utilitzat per l'administració i l'església fou cedida al bisbat el 1849 i encara manté funcions parroquials. Els framenors retornaren a la ciutat l'any 1908, fundant el convent de Sant Antoni de Pàdua.
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- SANAHUJA, Pere (1935). Monestir dels framenors observants de Lleida. Analecta Sacra Tarraconensia. Vol. XI. Barcelona: Biblioteca Balmes
- SANAHUJA, Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica