Convent de Santa Maria de Jesús de Lleida

Arran d'això, els observants es van traslladar a l'interior de la ciutat, en una casa de Lluís de Coscó, al Clot de les Monges. En aquest lloc van començar a aixecar un nou convent, però l'oposició d'altres sectors de l'Església va impedir continuar l'obra empresa. L'afer va acabar l'any 1477 amb una concòrdia entre les parts, segons la qual els fou cedida l'església de la confraria de Sant Salvador, abans parròquia, al nord-est del turó de la Seu. En aquest lloc van començar la construcció del nou convent, on es van traslladar l'any 1480. El 1567 es va adjudicar als observants l'antic convent de Sant Francesc, dels franciscans claustrals, però no el van ocupar i el 1576 el van cedir a les clarisses, que anteriorment havien ocupat l'antic lloc dels observants del Clot de les Monges.

Però novament van patir els efectes de la guerra, ara la de Successió, que va acabar definitivament amb el convent dels framenors i amb la vida d'alguns membres de la comunitat, i per això van deixar la ciutat de Lleida fins que foren cridats de nou, el 1722. En aquest retorn els fou cedit un nou lloc per establir-se, al costat del Segre, on van aixecar un nou convent i església, aquesta última dedicada ara a Sant Pere. El 1835, l'exclaustració va expulsar els setze religiosos que l'ocupaven, el convent fou utilitzat per l'administració i l'església fou cedida al bisbat el 1849 i encara manté funcions parroquials. Els framenors retornaren a la ciutat l'any 1908, fundant el convent de Sant Antoni de Pàdua.