Convent de Santa Anna de Tarragona
Col·legi dels Sants Reis / Agustins de Tarragona / Sant Agustí
(Tarragona, Tarragonès)
Detall de Vista de Tarragona (Anthonis van den Wyngaerde, 1563)
Imatge de Wikimedia Commons
Tradicionalment, es considera que el convent dels agustins de Tarragona el va fundar sant Paulí el 399 i que es va mantenir actiu fins a la invasió islàmica, el 717. Després de la recuperació de la ciutat, encara s'esmenten els agustins relacionant-los amb l'església de Sant Antoni, situada fora muralla i propera al portal que porta el seu nom.
El primer convent de Santa Anna, extramurs
Detall de Plan de Tarragone, Calbet (1643)
Bibliothèque nationale de France
El cert és que la seva activitat va començar el 1590 en un establiment fora muralla, al nord d’aquesta i ocupant una església dedicada a Santa Anna, propera als convents de Sant Domènec i Sant Francesc, el seu primer prior fou Andrés de Cánovas. Aquell primer convent fou enderrocat a causa de la guerra dels Segadors i el 1642 els agustins es van desplaçar a un nou indret intramurs, a la plaça del Rei, en el lloc on ara hi ha l'església de la Trinitat. El 1650 la ciutat de Tarragona fou víctima d’una greu epidèmia de pesta i el convent va convertir-se en hospital, segons Massot hi van morir la majoria de frares.
El 1780 els fou cedit el col·legi dels Sants Reis, antiga seu dels jesuïtes i que havia quedat sense comunitat arran de la seva expulsió. A conseqüència d'aquest trasllat, els trinitaris que s'estaven a l'església del Miracle, es van instal·lar a la plaça del Rei, a la casa de Santa Anna que des d'aquell moment va passar a ser coneguda com dels Trinitaris. A causa de la guerra del Francès, el lloc es va convertir temporalment en caserna, el que va comportar que patís greus destrosses. El 1821 els agustins foren expulsats i la casa convertida de nou en quarter, el 1828 encara no havien marxat aquelles tropes ocupants. Els agustins van abandonar el convent definitivament el 1835 arran de l'exclaustració, l'església conservà les seves funcions, novament ocupada pels jesuïtes.
Segona ubicació dels agustins a Tarragona
Església del darrer convent agustí
Església del darrer convent agustí
Interior de l'església, el 1895
Fotografia de G. Barraquer
Publicada a Las casas de religiosos...
Detall del Plano que demuestra el piso Solar del convto. de Sn Agustin
F. Campaña (1821)
Biblioteca Virtual de Defensa
Fotografia de G. Barraquer
Publicada a Las casas de religiosos...
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès. Barcelona: Arxiu Gavín
- JORDAN, Jayme (1712). Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la orden de los Ermitaños de San Agustin. Parte II/IV. València: J. González
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
Primer va ocupar un convent extramurs, ara desaparegut, després l'actual església de la Trinitat i finalment el col·legi dels Sants Reis