Monestirs de
Catalunya
Cistercenques Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
< anterior Inici Catalunya Urgell Vallbona de les Monges següent >
castellano
cercador contacte facebook

Urgell
 
< monestirs imprescindibles... >

L'origen del monestir està lligat a Ramon de Vallbona, personatge que va aglutinar al seu voltant algunes comunitats d’ermitans. El 1157 el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, li va fer donació del lloc de Cérvoles (la Pobla de Cérvoles, les Garrigues) amb la finalitat d’establir en aquell lloc una comunitat masculina. En aquell moment creixia el monestir de Poblet, que va oposar-se a aquesta fundació i finalment aconseguí que el 1171 aquell lloc passés a la seva propietat. A més d’aquesta comunitat de Cérvoles, Ramon de Vallbona havia aplegat una segona a Vallbona, les dues mixtes. D’aquesta comunitat de Vallbona hom té notícies des del 1153. El 1175 la comunitat masculina es va traslladar a Poboleda (Priorat), a Vallbona hi va restar la femenina, sota la direcció de Berenguera de Cervera, i Cérvoles va quedar a mans de Poblet.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Retaule

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

L'any següent Ramon de Vallbona va fer venir fins aquí una comunitat cistercenca procedent de Tulebras (Navarra). Poc després, cap el 1174, les dues comunitats s'unificaren. Possiblement el 1186 van participar en la fundació de Santa Maria de les Franqueses, a Balaguer.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Aviat va començar a rebre la protecció de la casa reial i dels comtes d’Urgell, a més d’altres personalitats, fet que es va materialitzar en donacions de terres i altres béns. Paral·lelament, el 1198 el papa Innocenci III li va atorgar diversos privilegis, entre ells el d’immunitat, i alhora li confirmava les propietats, el mateix papa ho va confirmar novament en una butlla datada el 1201. El lloc va anar adquirint importància i el 1228 es va celebrar en aquest monestir un capítol d'abadesses del Cister. El 1275 fou enterrat aquí el cos de la reina Violant d'Hongria, muller de Jaume I.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Els privilegis que gaudia el monestir foren la base d’un senyoriu, que va convertir Vallbona, amb l’abadessa al seu davant, en un centre de vida política, jurídica i econòmica que aplegava un ampli territori. Gràcies a aquesta situació, d’aquest centre monàstic hi depenien amb més o menys intensitat altres establiments religiosos: Santa Maria de la Bovera (després Vallsanta) a Guimerà, el Pedregal de Tàrrega, Sant Hilari de Lleida, Santa Maria de Bonrepòs i la Saïdia de València. En la seva època d'esplendor havia arribat a tenir una comunitat de cent cinquanta membres.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Des de la seva fundació fins el segle XV es van anar aixecant les dependències monàstiques formant un conjunt que barreja construccions d’èpoques ben diverses. A ran de les disposicions del concili de Trento que prohibia l’existència de monestirs femenins en lloc isolats, la comunitat de Vallbona va permetre la construcció d’habitatges al seu voltant, llocs que foren ocupats per nous pobladors formant el poble que encara existeix.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

A partir del segle XVII començava la davallada del cenobi i la conseqüent pèrdua de béns, rendes i poder, per altra banda es van endurir les condicions de clausura que fins aquell moment havien estat molt suaus disposant les monges d’habitacions i recintes d’ús particular. Ja al segle XIX portà diverses exclaustracions, unes motivades per la Guerra del Francès (1809 i 1810) i l'altra el 1835. Aquesta fou, excepcionalment, de curta durada i les monges van poder retornar al monestir sis mesos després. La vida monàstica continua en l'actualitat malgrat alguns fets adversos, com la Guerra Civil del 1936-39, quan va patir la major destrucció de la seva història.

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Retaule de Vallbona de les Monges
Retaule del Corpus Christi (1335-45?)
Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?)
MNAC - Barcelona
Retaule de Vallbona de les Monges
Frontal del Corpus Christi (1335-1345?)
Mestre de Vallbona de les Monges (Guillem Seguer ?)
MNAC - Barcelona
Retaule

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges

Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1919
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Vallbona de les Monges
Vallbona de les Monges
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1919
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Vallbona de les Monges
Monasterio de Vallbona (1839)
Francesc Xavier Parcerisa Boada
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Vallbona de les Monges
Monestir de Vallbona (s. d.)
Foto: Família Cuyàs
Institut Cartogràfic de Catalunya
Vallbona de les Monges
Monestir de Vallbona, amb les dependències del sobreclaustre
Abans de la restauració (s. d.)
Foto: Família Cuyàs
Institut Cartogràfic de Catalunya

Bibliografia:
- PIQUER I JOVER, Josep Joan. Vallbona. Guia espiritual i artística. Vallbona de les Monges: Monestir Cistercenc de Santa Maria de Vallbona, 1983
- GONZALVO I BOU, Gener. ROVIRA I GIMENO, Pilar. Catalunya Romànica. Vol. XXIV. El Segrià... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997
- GONZALVO I BOU, Gener. El monestir de Vallbona de les Monges. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
- GONZALVO I BOU, Gener. El monestir de Vallbona de les Monges. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003
 

Situació:

Vallbona de les Monges és entre Tàrrega i Montblanc

Coordenades GPS : N 41.524999  E 1.088628

 


Vallbona de les Monges

Baldiri B. - Juliol de 2011