Monestir de Santa María de Villamayor de los Montes
San Vicente de Villamayor / S Maria de Villa Mayor
(Villamayor de los Montes, Burgos)
L'actual monestir de Villamayor té el seu origen en una primitiva canònica instaurada al voltant de l'any 1130 i posada sota l'advocació de San Vicente. Era una fundació particular de la qual hom té notícies esparses, com ara una suposada làpida sepulcral datada el 1132, de l'abat Severino i una similar de l'abat Juan, del 1184. Hom té coneixement també d'una donació a favor del monestir efectuada per Pedro Fernández l'any 1139.
Les coses van començar a canviar el 1223, quan els diversos patrons de monestir van vendre els seus drets a García Fernández de Villamayor, personatge vinculat a la cort, que va concentrar a les seves mans el domini del monestir. García Fernández va impulsar la creació en aquest lloc d'un monestir cistercenc femení, ell mateix estava emparentat amb l'abadessa del monestir de Las Huelgas. Hom creu que en aquell any de 1223 va començar la construcció de la nova casa i el 1228 va iniciar la nova etapa, data en què també fou dotat econòmicament. Tot i que les cases cistercenques acostumen a estar sota l'advocació de la Mare de Déu, aquesta va conservar el record de sant Vicenç i el monestir era conegut com a Santa María de San Vicente de Villamayor.
El fundador de la casa cistercenca, mort el 1241 o 1242 fou enterrat en el monestir. Aquesta casa va restar vinculada al monestir de Las Huelgas, de Burgos. El 1575 va ser víctima d’un incendi que va afectar el cor monàstic. El 1617 el monestir es va traslladar a Lerma en una maniobra impulsada per Francisco Gómez de Sandoval, el primer duc de Lerma. El convent en aquesta ciutat no es va arribar a aixecar mai i el 1627 la comunitat va retornar al lloc d’origen. Aquell abandó temporal va afectar el patrimoni de monestir, també un altre incendi i ja en època més recent la guerra del Francès (1809).
La desamortització de 1835 va desposseir la comunitat de molts dels seus béns. El conjunt d’edificis que formen el monestir ha canviat en el decurs dels anys, incloses les restauracions del segle XX. Cal esmentar l’església, el cor i el claustre. L’església és de reduïdes dimensions i la nau està ocupada pel cor monàstic. Conserva el sepulcre modern dels fundadors, al seu costat té adossada l’església parroquial de San Vicente. El claustre és de tradició romànica amb arcs de mig punt que descansen en columnes dobles amb capitells amb decoració vegetal senzilla.
- ANDRÉS ORDAX, Salvador (1992). El monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes (Burgos). Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología. Vol. 58
- ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
- CARDERO, Rosa (1994). La iglesia del monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes (Burgos) y su relación con la Catedral y las Huelgas de Burgos. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 208
- CASAS CASTELLS, Elena (1998). Origenes, fundación y expansión de la rama femenina en la Orden del Cister: El caso del Monasterio de Villamayor de los Montes. Cistercium, núm. 213
- CASAS, Elena; coord. (1998). Jornadas Culturales con motivo del IX centenario de la fundación del Císter. Villamayor de los Montes: Monasterio de Villamayor
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GARCÍA MORILLA, Alejandro (2013). Cuatro inscripciones pertenecientes al antiguo Convento de San Vicente de Villamayor de los Montes. Medievalista, núm. 14
- GARCÍA, Ismael (1967-68). Forjadores gloriosos de Castilla, Lerma y sus pueblos. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 169-170
- GONZÁLEZ, Hipólito (1966). Villamayor de los Montes. Datos históricos. Cistercium, núm. 102
- HUIDOBRO, Luciano (1957). Villamayor de los Montes y su Monasterio cisterciense y hospital. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 138
- MARTÍNEZ, Gonzalo; i altres (2000). Colección diplomática. Monasterio cisterciense de Santa María la Real. Villamayor de los Montes. Monasterio de Villamayor
- SÁNCHEZ, Rafael (2020). El monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes. Origen, exención y averiguaciones fiscales. La Clausura femenina en España e Hispanoamérica. El Escorial
- VALENTÍN DE LA CRUZ, Fray (2003). Guía del Monasterio Cisterciense de Villamayor de los Montes. Burgos: La Olmeda