Altres monestirs de Sòria


(Sòria)

Sòria
San Juan de Duero, Sòria
Il·lustració de San Juan de Duero (1905)

Priorat de San Juan de Almazán
Almaçan
(Almazán, Sòria)
Almazán
Almazán
Detall de Castiliae Veteris el Novae descriptio (1606)
Centro Nacional de Información Geográfica (CNIG)

Priorat hospitaler depenent de San Juan de Hortezuela (Berlanga). Aquesta casa és coneguda des del 1200, era un establiment de reduïdes dimensions i en el segle XVII es va fusionar amb el d’Hortezuela. No hi ha restes aparents.

Bibliografia:
  • RODRÍGUEZ MONTAÑÉS, José Manuel (2002). El priorato hospitalario de San Juan de Acre. Enciclopedia del Románico. Soria. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María La Real

Priorat de Santa María de Allende Duero
Sancta Maria Ultra Dorium
(Almazán, Sòria)
Almazán
Almazán
Santa María de Allende Duero estava situat prop del pont sobre aquest riu
Il·lustració d'España, sus monumentos y artes...

Aquest establiment fou fundat poc abans del 1230 amb el patronatge d'Elionor de Castella, qui l'any 1231 va donar la casa al monestir premonstratenc de Santa María de Retuerta (Valladolid). El 1480 fou víctima d'un incendi que va fer perillar la seva existència, fou restaurat pel monestir de La Vid (Burgos) d'on havia passat a dependre, però el 1567 va tornar a Retuerta. Hi ha constància de la seva existència el 1602, però en època de la desamortització només mantenia un administrador. Bona part de la fàbrica es mantenia durant el segle XIX, ara hi ha escasses restes.

Bibliografia:
  • LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, María Teresa (1997). Monasterios medievales premonstratenses. Reinos de Castilla y León. Vol. II. Junta de Castilla y León
  • RABAL, Nicolás (1889). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Soria. Barcelona: Cortezo
  • RODRÍGUEZ MONTAÑÉS, José Manuel (2002). El priorato de Nuestra Señora de Allende Duero. Enciclopedia del Románico. Soria. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María La Real

Comanda de San Salvador de Sòria
Església d’El Salvador de Sòria
(Sòria, Sòria)
San Salvador de Sòria
San Salvador de Sòria

L'església de San Salvador fou lliurada el 1169 a l'orde de Calatrava poc després de la seva construcció, un cop ja recuperada la ciutat de Sòria. El primer comanador conegut és Fernando Scaza. Des del 1322 ja no es troben més comanadors d'aquesta casa, i per això hom suposa que s'hauria convertit en parròquia. L'edifici ha estat profundament modificat, conservant només alguns elements antics, tot i que de diferents èpoques, en la zona absidal.

Bibliografia:
  • HUERTA, Pedro Luis (2002). Enciclopedia del Románico. Soria. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María La Real
  • LOPERRAEZ, Juan (1788). Descripcion histórica del Obispado de Osma. Madrid: Imp. Real
  • RABAL, Nicolás (1889). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Soria. Barcelona: Cortezo

Convent de La Merced de Sòria
Mercedaris de Sòria
(Sòria, Sòria)
La Merced de Sòria
La Merced de Sòria

Els mercedaris van arribar a Sòria cap al 1387, passant a ocupar l'església de San Andrés. Poc després es van establir a l'abandonat monestir femení de Sancti Spiritus, on van estar fins que la comunitat es va veure obligada a deixar-lo l'any 1499 (Loperráez situa aquesta desocupació en l'any 1478) a causa d'un incendi que va el va afectar, tot i que després d'anar-se'n, encara fou ocupat pels agustins, convertint-se en el convent de San Agustín.

La Merced de Sòria
La Merced de Sòria

Els frares foren acollits temporalment a la canònica de San Pedro, però les relacions entre les dues institucions no eren bones i finalment es van veure obligats també a deixar-lo. Els mercedaris es van aixoplugar en un palauet de propietat particular, que els fou cedit, així com l'església parroquial de San Martín de Canales. Amb l'arribada dels frares, foren reedificats tant el convent com l'església. En aquesta casa hi va passar els darrers anys de la seva vida fra Gabriel Téllez, l'escriptor Tirso de Molina (1579-1648), que el 1645 fou nomenat prior. Abandonat amb l'exclaustració, el 1850 la Diputació Provincial hi va fundar un hospici.

Bibliografia:
  • LOPERRAEZ, Juan (1788). Descripcion histórica del Obispado de Osma. Madrid: Imp. Real
  • MORENO, Miguel (1956). Soria turistica y monumental. Guia de la ciudad. Sòria
  • RABAL, Nicolás (1889). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Soria. Barcelona: Cortezo

Convent de San Agustín de Sòria
Nuestra Señora de Gracia
(Sòria, Sòria)
San Agustín de Sòria
San Agustín de Sòria

Les restes del convent de Nuestra Señora de Gracia (San Agustín) ocupen el lloc on el 1203 el bisbe d’Osma hi havia fundat el monestir femení de Sancti Spiritus i que més endavant seria ocupat pel convent de La Merced. Un cop abandonat pels mercedaris (l’any 1499), el 1522 el bisbe d’Osma va cedir el lloc als agustins que hi van fundar el convent de Nuestra Señora de Gracia. A causa de la guerra del Francès, el 1812 es va ordenar el seu enderroc.

Bibliografia:
  • LOPERRAEZ, Juan (1788). Descripcion histórica del Obispado de Osma. Madrid: Imp. Real
  • RABAL, Nicolás (1889). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Soria. Barcelona: Cortezo

Monestir de la Santísima Trinidad de Sòria
Carmelites Descalces de Sòria / Carme de Sòria
(Sòria, Sòria)
Santísima Trinidad de Sòria
Santísima Trinidad de Sòria

Establiment fundat el 1582 a instàncies del bisbe d'Osma i amb la intervenció directa de santa Teresa de Jesús. En aquella ocasió hom va lliurar a la nova comunitat l'església de Nuestra Señora de Las Cinco Villas i també es va adaptar com a convent una casa donada per Beatriz Beaumont, qui va intervenir directament en el procés fundacional. A mitjan segle XVII es va refer l'església, obra de l'arquitecte Alonso de San José.

Santísima Trinidad de Sòria
Santísima Trinidad de Sòria
Bibliografia:
  • LOPERRAEZ, Juan (1788). Descripcion histórica del Obispado de Osma. Madrid: Imp. Real
  • RABAL, Nicolás (1889). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Soria. Barcelona: Cortezo
  • RODRÍGUEZ MONTAÑÉS, José Manuel (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Soria III. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
  • TERESA DE JESÚS (2011). Las Fundaciones. Madrid. Ed. Espiritualidad