Monestirs
Monestirs d'Alvèrnia
Roine-Alps
Abadia de Saint-Pierre de Blesle
Blela / Abbaye Saint-Pierre de Blesle / S. Petri de Blasilia
< anterior Inici França

Alvèrnia-Roine-Alps

Alt Loira següent >
castellano
contacte

Alt Loira

Aquesta és una antiga casa monàstica la fundació de la qual fou impulsada durant la segona meitat del segle IX per Ermengarda, comtessa d’Alvèrnia, esposa de Bernat Plantapilosa (Bernard Plantepelue). Ermengarda i Bernat foren els pares de Guillem I d'Aquitània, fundador de diverses cases monàstiques, entre les quals l’abadia de Cluny. La fundació de Blesle es va efectuar en una data incerta entre els anys 849 i 885, probablement cap el 865. El papa Sergi III (901-911) va posar el monestir sota l’advocació de sant Pere alhora que li atorgava el privilegi d’exempció, benefici que fou renovat en diverses ocasions per altres pontífexs i va perdurar fins la seva afiliació a Cluny. En el moment de la fundació, la comtessa va donar al monestir les terres que posseïa en aquest lloc incloent diverses esglésies i parròquies que van quedar sota la tutela directa de les monges.

Blesle
Saint-Pierre de Blesle

Benedictines

 

Blesle
Saint-Pierre de Blesle
Blesle
Saint-Pierre de Blesle

La tradició diu que Ermengarda es va retirar en aquest monestir i fins i tot que fou la seva primera abadessa, la comtessa va morir el 890 i fou enterrada a l’església. La casa va gaudir d’un llarg període de prosperitat, les abadesses de Blesle estaven al front d’un senyoriu que exerciren amb enfrontaments freqüents amb els senyors de Mercoeur amb els que rivalitzaven en l’exercici del seu poder. Els Mercoeur van aconseguir establir-se a Blesle aixecant una fortalesa malgrat l’oposició de la comunitat benedictina que ja havia començat a perdre poder. Tot i que inicialment les monges feien vida comunitària, cap el segle XIV van relaxar-se les normes i pogueren mantenir cases o habitacions privades, amb el seu servei. Cal tenir en compte que la comunitat estava formada exclusivament per dones procedents de la noblesa. En aquesta època el territori i el monestir es van veure afectats per la guerra dels Cent Anys i les incursions dels exèrcits de mercenaris.

Blesle
Saint-Pierre de Blesle

A partir del 1530 el càrrec d’abadessa va passar a ser de designació reial i entre el 1628 i 1633 Saint-Pierre de Blesle es va incorporar a Cluny, perdent bona part de la seva independència i capacitat de gestió. El 1789, en plena decadència, va esdevenir la seu d’una comunitat secular de canongesses, acabant amb la tradició benedictina. Tot plegat es va perdre amb la Revolució. Actualment encara es conserva l’església, un edifici que va patir moltes modificacions en la seva estructura. Al voltant d’aquesta església de Saint-Pierre encara es troben les residències privades de les monges, segurament aixecades al voltant d’un claustre ara desaparegut.

Blesle
Saint-Pierre de Blesle
Blesle
Saint-Pierre de Blesle

Blesle
Saint-Pierre de Blesle
Blesle
Presbiteri
Blesle
Nau de l'església, al fons el cor

Blesle
Saint-Pierre de Blesle
Blesle
El cor
Blesle
Crist romànic

Blesle
Saint-Pierre de Blesle
Blesle
Torre dels Mercoeur
Blesle
Escut del monestir de Blesle
Segons l'Armorial général de France (s XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- BESSE, J. M. (1912). Abbayes et prieurés de l’ancienne France. Vol. 5. Province eccésiastique de Bourges. Ligugé
- Blesle. Brioude: Les Amis du Vieux Blesle
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
- LÉO DE SAINT-PONCY (1869). Notice historique sur Blesle et l'abbaye de Saint-Pierre-de-Blesle. Annales de la Société d'agriculture, sciences, arts et commerce du Puy. Vol. XXIX. Le Puy. Marchessou
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
 

Situació:

Blesle es troba al sud de Clarmont

Baldiri B. - Març de 2013 / Actualitzat maig de 2018