Aquesta és una antiga casa monàstica la fundació de la qual fou impulsada durant la segona meitat del segle IX per Ermengarda, comtessa d’Alvèrnia, esposa de Bernat Plantapilosa (Bernard Plantepelue). Ermengarda i Bernat foren els pares de Guillem I d'Aquitània, fundador de diverses cases monàstiques, entre les quals l’abadia de Cluny. La fundació de Blesle es va efectuar en una data incerta entre els anys 849 i 885, probablement cap el 865. El papa Sergi III (901-911) va posar el monestir sota l’advocació de sant Pere alhora que li atorgava el privilegi d’exempció, benefici que fou renovat en diverses ocasions per altres pontífexs i va perdurar fins la seva afiliació a Cluny. En el moment de la fundació, la comtessa va donar al monestir les terres que posseïa en aquest lloc incloent diverses esglésies i parròquies que van quedar sota la tutela directa de les monges.

La tradició diu que Ermengarda es va retirar en aquest monestir i fins i tot que fou la seva primera abadessa, la comtessa va morir el 890 i fou enterrada a l’església. La casa va gaudir d’un llarg període de prosperitat, les abadesses de Blesle estaven al front d’un senyoriu que exerciren amb enfrontaments freqüents amb els senyors de Mercoeur amb els que rivalitzaven en l’exercici del seu poder. Els Mercoeur van aconseguir establir-se a Blesle aixecant una fortalesa malgrat l’oposició de la comunitat benedictina que ja havia començat a perdre poder. Tot i que inicialment les monges feien vida comunitària, cap el segle XIV van relaxar-se les normes i pogueren mantenir cases o habitacions privades, amb el seu servei. Cal tenir en compte que la comunitat estava formada exclusivament per dones procedents de la noblesa. En aquesta època el territori i el monestir es van veure afectats per la guerra dels Cent Anys i les incursions dels exèrcits de mercenaris.