L’abadia femenina de Notre-Dame de Nevers hauria estat fundada l’any 624 pel monjo Babolein, abat de Saint-Maur (Val-de-Marne). Aquest personatge és conegut per una narració de la seva Vita, redactada al segle XII. Si es considera també l’existència del monestir de Saint-Étienne, en aquella època haurien coexistit a la ciutat de Nevers dos establiments femenins vinculats a la regla de Sant Columbà. Tanmateix, no es pot descartar que es tractés d’un mateix establiment. Aquest primer monestir hauria desaparegut al segle VIII, possiblement a causa d’una incursió musulmana.
El monestir fou restaurat l’any 849 per Hériman, bisbe de Nevers, i posat sota l’advocació de Saint-Genès, alhora que s’hi introduïa la regla de Sant Benet. El bisbe fou enterrat al monestir. Un diploma de l’any 887, expedit pel rei Carles III el Gras (839-888), en confirmava les possessions. A partir de 1121, durant l’episcopat de Fromond, l’establiment fou reconstruït. D’altra banda, s’hi veneraven les relíquies de sant Reverianus († 273), bisbe d’Autun, que la tradició considera martiritzat en aquest indret. El monestir havia estat construït extramurs, però més endavant les noves defenses de la ciutat el van incloure dins del recinte emmurallat.
L’any 1478 el monestir fou víctima d’un incendi, que obligà a reconstruir-ne una part. Més endavant es va emprendre una reforma de l’observança i, el 1540, l’abadia es va incorporar a la congregació de Chezal-Benoît. Aquesta afiliació li permeté conservar la lliure elecció de l’abadessa i evitar el règim comendatari. A mitjan segle XVI la comunitat fou afectada per una epidèmia de pesta i les monges es van haver de refugiar fora del monestir. També va patir les conseqüències del pas dels hugonots pel territori. L’any 1636 la congregació de Chezal-Benoît es va unir a la de Saint-Maur, a la qual també es va incorporar l’abadia. El 1668 va adoptar els costums de la congregació de Cluny.
Sant Miquel vencent el dimoni (s. XII)
Museu del Louvre, París
Il·lustració d'Abbaye des religieuses bénédictines de Notre-Dame-de-Nevers (1902)
L’abadia fou suprimida l’any 1790 arran de la Revolució, quan la comunitat estava formada per dotze monges. Actualment en resten pocs vestigis. A més de les restes de l’església abacial, es conserva la capella de Saint-Michel, de petites dimensions i molt modificada. El seu portal estava coronat per un timpà que representava sant Miquel vencent el dimoni, actualment conservat al Museu del Louvre. També es conserva, restaurada, la sala capitular gòtica (s. XIII). Associada al monestir hi havia l’antiga parròquia medieval de Saint-Genest, molt modificada.
Il·lustració d'Abbaye des religieuses bénédictines de Notre-Dame-de-Nevers (1902)
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1881). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 2. Nevers: Michot
- FISQUET, Honoré (1873). La France pontificale (Gallia christiana). Sens. París: Repos
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- PARMENTIER, Charles-Antoine (1842). Archives de Nevers, ou inventaire historique des titres de la ville. París: Thecner
- RAVOIRE, Fabienne (2013). Nevers: chrono-typologie de la céramique du haut Moyen Âge du site de l’Abbaye Saint-Genest. Revue archéologique du centre de la France, 49
- SAINTE-MARIE, Louis de (1910). Recherches historiques sur Nevers. París: Office d'édition du livre d'histoire
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París: Typographia Regia
- SAPIN, Christian (1983). Nièvre. L'ancienne abbaye Notre-Dame de Nevers. Bulletin Monumental, vol. 141/4
- SERY, A. (1902). Abbaye des religieuses bénédictines de Notre-Dame-de-Nevers. Bulletin de la Société nivernaise des lettres, sciences et arts
- VITUS, Benjamin Saint-Jean (2005). Nevers (Nièvre), 12 rue Saint-Genest : fouille d’une partie du domaine de l’ancienne abbaye Notre-Dame. BUCEMA, 9
El monestir de Notre-Dame estava situat a Nevers, a ponent de la catedral