Convent del Carme de Tours
Saint-Saturnin / Notre-Dame-de-Pitié / Grands Carmes
(Tours, Indre i Loira)
Els carmelites calçats haurien arribat a Tours durant el tercer quart del segle XIII, en època de Lluís IX de França (1214-1270), qui va afavorir l’arribada de frares procedents de Terra Santa. Inicialment, es van establir en un indret apartat, al sud-oest del centre històric de la ciutat, però l’any 1324 es van traslladar a un nou emplaçament, prop de la col·legiata de Saint-Martin, on van aixecar una primera capella dedicada a Notre-Dame-de-Pitié.
Els carmelites van patir l’oposició d’altres institucions religioses establertes anteriorment, que veien amenaçats els seus drets, entre les quals hi havia els benedictins de Saint-Julien i els canonges de Saint-Pierre-le-Puellier. Aquesta situació va endarrerir la consagració d’una nova església, més àmplia, fins a l’any 1344. La guerra dels Cent Anys va afectar aquest convent per motius estratègics i defensius, i els carmelites van haver de reconstruir-lo durant el darrer quart del segle XV amb el suport, entre d’altres, de Lluís XI. Durant el segle XVI, encara va patir les conseqüències de les guerres de Religió.
Al segle XVIII, la comunitat travessava un període de decadència i, l’any 1791, arran de la Revolució, els pocs religiosos que encara hi residien van haver d’abandonar el convent. L’església es va conservar i es va utilitzar com a granja, mentre que la resta de dependències conventuals es van anar perdent progressivament. L’any 1824, l’església fou adquirida per un particular i es va reobrir al culte sota l’advocació de Saint-Saturnin, en substitució de la parròquia d’aquest nom, destruïda durant la Revolució.
- CARRÉ DE BUSSEROLLE, Jacques-Xavier (1884). Dictionnaire géographique, historique et biographique d'Indre-et-Loire et de l'ancienne province de Touraine. Vol. VI. Tours: Rouillé-Ladevèze
- MABIRE LA CAILLE, Claire (1981). Evolution des enclos conventuels des mendiants à Tours (XIIIe-XVIIIe s.). Recueil d'études. Tours




