L’origen d’aquesta canònica està relacionat amb el senyoriu de Beaugency. Tot i que la tradició li atribueix un origen més antic, cap a l’any 1030 es va edificar una església al costat del castell senyorial dels Beaugency, amb la intervenció d’Odelric, bisbe d’Orleans entre el 1022 i el 1033, i sota la protecció de Lancelin I († 1080), senyor de Beaugency. La construcció va quedar inclosa dins el recinte defensiu del castell. Aquella església servia de capella funerària dels senyors del lloc i era atesa per una comunitat de canonges seculars.
En època de Raoul I de Beaugency (c. 1068-1130), segurament poc abans del 1104, s’hi va introduir la Regla de Sant Agustí i la comunitat es va convertir en una canònica regular. El primer abat d’aquesta casa fou Rainardus. En aquell mateix període es van aixecar les dependències dels canonges i es va reconstruir l’església. Aquest edifici reunia les funcions d’església abacial de la comunitat, de capella senyorial i de parròquia de la vila. El 1139, el papa Innocenci II confirmava els béns de l’abadia.
L’any 1367 va patir els efectes indirectes de la guerra dels Cent Anys. Tot i que el lloc va quedar protegit per les defenses del castell, l’abadia va sofrir les conseqüències econòmiques del conflicte. El 1562, Beaugency fou assaltada pels hugonots i la canònica en va quedar afectada. La situació encara es va agreujar a causa del govern dels abats comendataris, règim implantat des del 1551. El 1642, la casa fou reformada pel que fa a l’observança i es va integrar a la Congregació de França.
Després de la Revolució, ja sense activitat monàstica, l’església va recuperar el culte com a parròquia. Altres dependències que envoltaven el claustre es van destinar a escoles i a un establiment hoteler. Es conserva l’església, un edifici de tres naus dividides en cinc trams, amb un transsepte que no sobresurt del perímetre de les naus laterals. La capçalera segueix la mateixa disposició: té dos trams i és envoltada per un deambulatori, prolongació de les naus laterals. A l’est es tanca amb un absis semicircular proveït de tres capelles radials. A l’oest de l’església s’aixeca la torre (donjon) del castell.
Capitell de David lluitant contra Goliat
Foto de Reinhard Dietrich, a Wikimedia
Detall de Vista de Beaugency
Claude de Chastillon (1644)
Bibliothèque nationale de France
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BONTEMPS, Daniel; i altres (2013). Beaugency : l'évolution d'une ville en Val de Loire. Direction de l'Inventaire du patrimoine. Lyon : Lieux dits
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- PELLIEUX, Jacques-Nicolas (1801). Essais historiques sur la ville et le canton de Beaugency. Beaugency
- SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia
- VERGNOLLE, Éliane (2007). La collégiale Notre-Dame de Beaugency. Les campagnes romanes. Bulletin Monumental Vol. 165
- VIGNAT, Gaston (1887). Cartulaire de l'abbaye de Notre-Dame de Beaugency. Mémoires de la Société Archéologique et Historique de l’Orléanais. Orleans/París: Herluison/Société Bibliographique
L’abadia de Beaugency està situada al centre de la ciutat, entre el Loira i el castell