L’església de Notre-Dame de Fontenay-le-Comte fou la seu d’un priorat benedictí dependent de l’antiga abadia de Notre-Dame de Luçon. La primera notícia d’aquest priorat data de l’any 942. L’església es reconstruí al segle XI i, al segle següent, assumí funcions parroquials. Tornà a ser reconstruïda al segle XV, però aquesta obra quedà molt afectada a la segona meitat del segle XVI a causa de les guerres de Religió.
El lloc estigué ocupat pels calvinistes fins a l’any 1594. Posteriorment s’hi dugueren a terme obres de restauració. Al segle XVII acollí el bisbe i el capítol de la catedral de Maillezais, fins que, l’any 1666, aquella diòcesi es traslladà a La Rochelle. L’església fou clausurada arran de la Revolució i convertida en Temple de la Raó. Després d’una nova restauració per refer-se dels estralls, el 1803 recuperà les funcions parroquials. Es conserva l’església gòtica, restaurada, de la qual destaquen el campanar i el portal sud, de la mateixa època. També es conserva la primitiva cripta.
- AUBERT, R. (1971). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 17. París: Letouzey et Ané
- AVRIL, Louis-Marie (sd). Église « Notre-Dame » Fontenay-le-Comte (Vendée). Fontenay-le-Comte : Loriou
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DILLANGE, Michel (1976). Vendée romane. La nuit des temps, 44. Zodiaque
- MONBAIL, Émilien de (1843). Notes et croquis sur la Vendée. Niort: Robin









