Priorat de Saint-Nicolas de La Chaize-le-Vicomte
Casa Vice Comitis / S Nicholai / Casam
(La Chaize-le-Vicomte, Vendée)
Portal restaurat (s. XIX)
Des de l’any 1069, els benedictins de Saint-Florent de Saumur (Maine i Loira) tenien propietats en aquest lloc, entre les quals l’església de Saint-Jean, que els havia donat el vescomte de Thouars. La casa vescomtal tenia una residència o castell en aquest indret. L’any 1091, els monjos de Saumur van emprendre la construcció d’una nova església a tocar del castell, amb el suport del vescomte Aimery IV (1020-1093). L’edifici es va dedicar a sant Nicolau i es convertiria en la seu d’un priorat.
L’any 1099 es va procedir a la consagració d’aquella església, construcció que encara es conserva, bé que mutilada. Aviat es va convertir en un establiment de certa notorietat i va arribar a mantenir una comunitat estable de dotze monjos. Arran del perill que representava la guerra dels Cent Anys, l’església es va fortificar, tal com encara es pot veure per les restes conservades al costat nord de la façana; de fet, formava part d’una unitat defensiva amb el castell.
Al segle XVI l’establiment es trobava en plena decadència, en part a causa de la introducció del règim comendatari, i l’església va quedar en molt mal estat. També va patir els efectes de les guerres de Religió. El 1701 ja s’esmenta que només la nau de l’església era oberta al culte, mentre que la resta es trobava en ruïnes. Arran de la Revolució va quedar desafectada i fou convertida en escorxador; poc després, però, s’hi va restablir el culte i es van iniciar treballs de conservació i restauració.
Fortificació
Capçalera, ara perduda
L’església actual encara conserva els cinc trams de les tres naus, amb les laterals molt estretes. Es manté la part central del creuer, però s’han perdut els absis que formaven la capçalera: el central i els dos laterals que s’obrien als braços del transsepte, avui també desapareguts. Al segle XVIII es va aixecar un campanar al primer tram de la nau; probablement la torre central prevista sobre el creuer no s’havia arribat a completar mai. Cal esmentar els capitells que decoren l’interior de l’església. D’altra banda, el portal és una reconstrucció del segle XIX. Tampoc no es conserva el sepulcre d’Aimery IV, que es creu que fou enterrat en aquest lloc.
Nau lateral
Capitell amb joglars
Aus i personatges
Aus amb caps humans
Capitell amb joglars i figures fantàstiques
Capitell amb joglars i figures fantàstiques
d'on depenia aquest priorat
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1996). La Chaize-le-Vicomte: Église Saint-Nicolas. Congrès Archéologique de France. Vendée. París: Société Française d’Archéologie
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2009). Une source inédite pour l’art roman : l’histoire de la construction de l’église Saint-Nicolas de la Chaize-Le-Vicomte (Vendée) entre 1091 et 1099. Bulletin Monumental, vol. 167
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DELHOMMEAU, Louis (s/d). Eglise Saint-Nicolas. La Chaize-le-Vicomte
- DILLANGE, Michel (1976). Vendée romane. La nuit des temps, 44. Zodiaque
- SOCIÉTÉ D’ÉMULATION DE LA VENDÉE (1873). Dotation et Dédicace de Saint-Nicolas de La Chaize-le-Vicomte. Annuaire Départamental de la Société d’Émulation de La Vendée. La Roche-sur-Yon
La Chaize-le-Vicomte està situat a llevant de La Roche-sur-Yon