Abadia de Notre-Dame de Clairmont

El monestir es convertí en panteó dels senyors de Laval, que hi foren enterrats durant molts anys. El 1204 s’hi fundà l’abadia de Fontaine-Daniel, situada al nord-est, dins el mateix departament de Mayenne. El 1509 morí Tronson, el darrer abat regular, i els monjos sol·licitaren que el càrrec fos assumit pel bisbe de Rennes, fet que no fou ben vist per l’orde i originà desavinences. Finalment, el 1513 fou nomenat el primer abat comendatari, el cardenal Soderini, bisbe de Tívoli.

Es conserva parcialment l’església, de planta típicament cistercenca. Originàriament era un edifici de tres naus, però ha perdut bona part de les laterals. Disposa d’un transsepte on s’obren les capelles de la capçalera, un total de set, totes de planta rectangular. La capella central té la mateixa amplada que la nau, mentre que a cada braç del transsepte n’hi ha tres més. El conjunt és de construcció senzilla, amb cobertes de fusta i sense decoració escultòrica. Al sud de l’església es trobava el claustre i, a ponent d’aquest, les dependències dels monjos conversos, també de la primera època (segle XII). A llevant, en continuació del transsepte, s’alça l’edifici del segle XVII.