El monestir cistercenc de Notre-Dame de Clairmont fou fundat l’any 1150 per iniciativa dels senyors de Laval. Segons la tradició, fou Guy IV de Laval († c. 1185) qui va demanar la intervenció de Bernat de Claravall (1090-1153) en aquesta empresa. El 1152 hi arribà la primera comunitat procedent de l’abadia de Claravall (Aube), al capdavant de la qual hi havia el primer abat, Philippe († 1181), que el 1179 passà a ocupar el càrrec de bisbe de Rennes.
El monestir es convertí en panteó dels senyors de Laval, que hi foren enterrats durant molts anys. El 1204 s’hi fundà l’abadia de Fontaine-Daniel, situada al nord-est, dins el mateix departament de Mayenne. El 1509 morí Tronson, el darrer abat regular, i els monjos sol·licitaren que el càrrec fos assumit pel bisbe de Rennes, fet que no fou ben vist per l’orde i originà desavinences. Finalment, el 1513 fou nomenat el primer abat comendatari, el cardenal Soderini, bisbe de Tívoli.
Filiació de Clairmont
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Durant el segle XVII es dugueren a terme importants obres de modernització, tot i que es conservaren l’església i altres dependències de l’etapa inicial. El monestir es mantingué actiu fins al 1792, quan fou abandonat a causa de la Revolució; el conjunt es vengué i es destinà a explotació agrícola. Posteriorment restà gairebé abandonat fins que, el 1936, despertà l’interès de Suzanne Denis i Hélène Blanchot, que en promogueren l’adquisició, la protecció i la restauració.
Es conserva parcialment l’església, de planta típicament cistercenca. Originàriament era un edifici de tres naus, però ha perdut bona part de les laterals. Disposa d’un transsepte on s’obren les capelles de la capçalera, un total de set, totes de planta rectangular. La capella central té la mateixa amplada que la nau, mentre que a cada braç del transsepte n’hi ha tres més. El conjunt és de construcció senzilla, amb cobertes de fusta i sense decoració escultòrica. Al sud de l’església es trobava el claustre i, a ponent d’aquest, les dependències dels monjos conversos, també de la primera època (segle XII). A llevant, en continuació del transsepte, s’alça l’edifici del segle XVII.
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- BLANCHOT, Hélène (1985). Clairmont. Zodiaque. Núm. 145. La Pierre-qui-Vire
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LADURÉE, Jean-Rene (2013). Clairmont et sa fille, Fontaine-Daniel: deux fondations claravalliennes dans le Bas-Maine (1150-1204). Annales de Bretagne et les Pays de l'Ouest. Vol. 120. Rennes: P.U. Rennes
- PICQUENARD, Georges (1961). Abbaye de Clermont. Congrès archéologique de France. 119e ss. Société française d'archéologie














