Abadia de Notre-Dame du Ronceray

El monestir acollia filles de la noblesa i fou beneficiari d’importants donacions, que el convertiren en un centre notable i poderós. Durant la primera meitat del segle XV, Notre-Dame-de-la-Charité i els priorats que en depenien van patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, igual que la mateixa vila d’Angers. Des de 1527, el monestir també és conegut amb el nom de Ronceray, en referència a un esbarzer (ronce) que hauria crescut a la cripta, redescoberta en aquella època. Al segle XVI fou afectat per les guerres de Religió i, a mitjan segle, les abadesses començaren a accedir al càrrec per designació reial.

Malgrat que les dues esglésies, l’abacial i la de la Trinité, així com les dependències monàstiques, han sofert modificacions importants al llarg del temps —especialment després de la sortida de la comunitat—, encara es conserva el gruix de les construccions, restaurades en els darrers anys. L’església abacial era de tres naus, amb transsepte i tres absis; la nau lateral nord quedà afectada per la construcció del claustre actual. Disposa d’una cripta d’origen antic, avui molt transformada. La capçalera s’adossa a l’església parroquial de la Trinité, de dimensions similars, amb una sola nau i tres absis.