Étienne Martellange (1608)
Bibliothèque nationale de France
Abadia de Sainte-Catherine d’Avinyó
Abbaye de Sainte-Catherine d’Avignon / Mons Virginum
(Avinyó / Avignon, Valclusa)
El monestir cistercenc femení de Sainte-Catherine d’Avinyó té el seu origen en una abadia benedictina, també de dones, fundada el 1060 al Mont Lavenic que canviaria aquest nom pel de Montdevergues (mons virginum) a causa de l’arribada de les monges. Una visita al monestir de Bernat de Claravall va fer que la comunitat quedés vinculada a l’orde del Cister.
Més endavant, el bisbe d’Avinyó va propiciar el seu trasllat a la ciutat, el 1254 els va donar l’antiga parròquia de Saint-Symphorien, on es van establir. El 1402 es va bastir l’església gòtica que encara es conserva. El monestir va mantenir l’activitat fins a la Revolució i ara la seva església és la seu del Teatre du Chêne Noir. Al lloc del primer establiment de Montdevergues, el 1839, s’hi va fundar un centre psiquiàtric, l’Asile Public d'Aliénés de Montdevergues, que encara manté l’activitat assistencial.
- CLÉMENT, Eusèbe (1893). Le monastère-collège de Saint-Martial d'Avignon. Avinyó: Seguin
- GRANGET, Étienne A. (1862). Histoire du diocèse d'Avignon et des anciens diocèses dont il est formé. Avinyó: Seguin
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
Els agustins es van establir el 1261 a Avinyó, la ciutat els va lliurar uns terrens extramurs, més enllà de la porta de Matheron, i el 1297 van començar la construcció del convent. L’església es va aixecar i embellir durant el segle XIV. El 1405 una butlla de Benet XIII autoritzava els agustins a captar per fer reparacions a l’església i el dormitori, després de les quals el temple va resultar un dels més notables i grans de la ciutat, on disposava d’un valuós mobiliari. Després de la Revolució el convent fou enderrocat i ara només queda en peus el campanar i restes escasses integrades a les cases que es van aixecar posteriorment.
Detall de La Cosmographie Universelle de tout le Monde...
Sebastian Münster, 1575
- DUHAMEL, L. (1909). La tour des augustins á Avignon. Revue du Midi. Any 23. Nimes
- JOUDOU, Jean Baptiste (1853). Essai sur l'histoire de la ville d'Avignon. Avinyó: Fischer
- LABANDE, Léon-Honoré (1909). Guide du Congrés d’Avignon en 1909. Caen/Delesques
Prieuré Saint-Symphorien de Bonnieux / Buoux
(Bonnieux / Bonius, Valclusa)
Saint-Symphorien era una antiga església possiblement fundada durant la segona meitat del segle X, propietat de Pons i Ripert de Bonnieux, els quals la van lliurar, juntament amb les terres annexes, a l’abadia de Sant Víctor de Marsella, que hi va establir un priorat. Segurament va patir de les inestabilitats de finals de l’edat mitjana. En època moderna era una simple ermita. L’església es va bastir en el segle XI i modificar profundament al segle següent. Conserva un magnífic campanar d’aquesta segona època.
- BARBIER, Isabelle; i altres (1988). L’image d’un prieuré médiéval en Provence: Saint-Symphorien de Buoux. 7ème journée d’études vaudoises et historiques du Lubéron. Buoux
- BARRUOL, Guy (1977). La Provence romane 2. Zodiaque. La nuit des temps
- TERRIS, Jules de (1882). L’ermitage de St-Symphorien a Bonnieux. Bulletin Historique et Archéologique de Vaucluse. Avignon/Seguin
Abbaye Saint-Eusèbe de Saignon / S Eusebius Sanionis
(Saignon / Sanhon, Valclusa)
La fundació d’aquesta casa porta data de l’any 1004, quan els senyors de Saignon van signar un document on van crear i dotar el nou establiment. Segurament no es tractava d’una fundació nova, més aviat de la restauració d’una casa monàstica que tradicionalment s’ha considerat molt antiga, que s’hauria perdut amb la invasió sarraïna, algunes fonts han fet recular el seu origen fins a mitjans del segle VI.
Fotografia d'EmDee, a Wikimedia
El 1032, el fill i el nebot dels fundadors van donar la casa monàstica i els seus béns (camps, granges, boscos...) a l’abadia de Sant Gèli (Gard). El 1063, el papa Urbà II, de pas pel monestir, en va consagrar una església nova. A poc a poc, el monestir va anar prenent importància i va esdevenir un dels més prestigiosos del territori, però al segle XV es trobava en decadència, fou abandonat temporalment per la seva comunitat i poc després era dirigit per abats comendataris. Malgrat tot, va tenir activitat fins a la Revolució. Ara és de propietat particular, el lloc ha estat dedicat a activitats agrícoles, d’època medieval només es conserva l’església.
- BARRUOL, Guy (1977). La Provence romane 2. Zodiaque. La nuit des temps
- BARRUOL, Guy; i altres (2006). L’Abbaye Saint-Eusèbe de Saignon et ses dépendances (Vaucluse). Les Alpes de lumiere
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- BOZE, Elzéar (1813). Histoire d'Apt. Apt: Trémollière
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard