L’abadia cistercenca de Notre-Dame de Léoncel es va fundar l’any 1137 en una vall recòndita del massís de Vercors, a llevant de Viena del Delfinat. El territori, a més d’estar apartat dels nuclis habitats, era inhòspit a causa de les rigoroses condicions climàtiques que afectaven aquell indret. La fundació fou patrocinada per l’abadia de Bonnevaux (Isère), avui desapareguda, que hi va enviar el monjo Amédée amb l’encàrrec d’adaptar el lloc a l’activitat monàstica.
Un cop encarrilada la fundació, es va nomenar Burnon com a primer abat de la casa. El seu successor, Falcon, va obtenir l’any 1142 una butlla del papa Innocenci II que posava Léoncel sota la seva protecció. En aquella mateixa època, Aymar I de Poitiers i el seu fill Guillaume, comtes del Valentinès, també li atorgaren suport. Hug de Châteauneuf (c. 1120-c. 1194), nebot del bisbe Hug de Grenoble, fou abat tant de Léoncel com de Bonnevaux. Estretament vinculat a les autoritats eclesiàstiques del seu temps, aquest abat va impulsar la construcció del monestir i la seva expansió.
L’any 1178, Frederic I Barba-roja va signar un diploma en què es confirmaven els béns de l’abadia i se li concedia protecció. Documents d’aquesta mena, tant per part de les autoritats civils com de les eclesiàstiques, es van anar succeint posteriorment. El 1188 es va consagrar l’església, en una cerimònia presidida per l’arquebisbe de Viena del Delfinat. En aquest període s’havia constituït la comunitat de Part-Dieu, situada a la plana, al camí de Romans-sur-Isère. L’any 1194, aquella casa es va integrar al monestir de Léoncel, que la va mantenir en qualitat de granja. Per la seva situació, es va convertir en una de les dependències més importants de l’abadia, on els monjos es podien refugiar durant l’hivern, quan les condicions al monestir eren especialment dures.
A mitjan segle XIV, el monestir va ser víctima dels mercenaris coneguts com a routiers, que el van saquejar i van obligar els monjos a fugir. El 1568 va tornar a patir la violència: aquesta vegada, els hugonots van ocupar el monestir i les seves granges, fet que va forçar novament la comunitat a abandonar el lloc i a posar a recer els arxius i els béns més preuats. Un cop recuperada la situació, els monjos van trobar el monestir pràcticament destruït; només l’església havia resistit les devastacions, tot i perdre el mobiliari.
Es va optar per reconstruir la granja de Part-Dieu, on es va traslladar l’activitat monàstica, mentre que Léoncel i la seva església restaven a càrrec d’uns pocs monjos. Aquesta situació va afavorir el desinterès dels abats a continuar al capdavant de la casa i va conduir progressivament a la decadència. El 1682 s’hi va instaurar el règim de comenda. La manca de recursos va obligar la comunitat a retornar a l’abadia i a restaurar algunes dependències, on es van poder mantenir fins a la Revolució. El 1790, els darrers monjos van abandonar definitivament el lloc.
De l’antic conjunt monàstic, cal destacar l’església, d’estructura romànica. Inicialment, constava d’una única nau, a la qual posteriorment se’n van afegir dues de laterals; més endavant, es van construir les voltes que la cobreixen. A aquestes naus s’hi afegeix un transsepte, que dona pas als tres absis que conformen la capçalera. Actualment, l’església té funcions parroquials.
Filiació de Léoncel
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Escut del monestir
- AUBERT, R. (2015). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 31. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- CHEVALIER, Ulysse; ed. (1869). Cartulaire de l'abbaye de Notre-Dame de Léoncel au diocèse de Die, ordre de Cîteaux. Montélimar: Bourron
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- NADAL (1888). L'abbaye de Léoncel, religieux Cisterciens. Essai sur les Origines monastiques dans le diocèse de Valence. Valence: Céas
- SAINT-MAUR, Congregació de (1865). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 16. París: Firmin Didot
- TOUTANT, H. (1922). La vie économique dans le Vercors méridional et ses abords, d'après le cartulaire de l'abbaye de Léoncel (1137-1790). Revue de géographie alpine, vol. 10/4
Léoncel i la seva abadia se situen a la vall del mateix nom, al massís de Vercors, a llevant de Viena del Delfinat