Capella amb el considerat sepulcre de Khindasvint
La fundació d’aquesta casa monàstica cal situar-la en una data molt reculada i per aquesta mateixa causa envoltada d’interrogants i afirmacions poc segures. Hom considera que es va establir cap al 653, gràcies a l’activitat fundadora de sant Fructuós de Braga i a la protecció del rei visigot Khindasvint (642-653). Hom coneix també que el lloc fou dedicat a sant Romà, possiblement sant Romà de Condat (s. IV-V).
L'església actual
Fructuós ja havia fundat anteriorment el monestir de San Pedro de Montes (Lleó), aquest de San Román seria més tard una casa depenent d’aquella. San Román s’hauria convertit amb rapidesa en una casa pròspera i rica gràcies a la protecció reial, però la invasió sarraïna va afectar el seu desenvolupament, va patir destruccions i fou restaurada en el segle X, quan va esdevenir un monestir o priorat depenent de San Pedro de Montes. El darrer prior comendatari fou Alonso de Fonseca (1422-1505), bisbe de Conca. El 1496, quan es trobava en plena decadència i tenia el càrrec de prior vacant, va quedar sota la jurisdicció del bisbe de Zamora.
El 1503, el papa Juli II el va unir a San Benito de Valladolid, mantenint el càrrec de prior, però pràcticament sense activitat monàstica. El 1612 es va instal·lar el retaule major que havia encarregat l’arquebisbe Sancho de Rojas pel monestir de San Benito de Valladolid i que havia estat reemplaçat per un de nou, obra d’Alonso Berruguete. Actualment, es conserva l’església parroquial de San Román, edificada en el segle XVII sobre l’antiga construcció altmedieval, al seu interior conserven alguns elements de l’edifici primitiu, capitells, una inscripció dedicatòria ara molt deteriorada, el pretès sepulcre de Khindasvint, entre altres.
Imatge de la Genealogía de los reyes de España
(Alonso de Cartagena, s. XVI)
Biblioteca Nacional de España
La casa prioral del segle XVIII, al costat de l’església, ara restaurada, té un porxo amb alguns capitells antics de bella factura. Al Museu del Prado es conserva el Retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas, originàriament a San Benito de Valladolid, després traslladat al monestir de San Román de Hornija, a la capella del cementiri, i des del 1928, al Museu del Prado.
Elements de l'església primitiva
Capitell de l'església primitiva
Capitell de l'església primitiva
Capitell de l'església primitiva
Casa prioral
Fotografia de 2012, abans de la restauració
Casa prioral
Fotografia del Catálogo Monumental de España (1916)
Capitell visigòtic a la casa prioral
Capitell visigòtic a la casa prioral
Capitell visigòtic a la casa prioral
Il·lustració de Primera parte de las fundaciones de los monesterios...
Museu del Prado
- ALONSO, Raquel (2005). Los enterramientos de los reyes visigodos. Fundamentos medievales de los particularismos hispánicos
- ASENSIO, Antonio (2008). Apuntes para la historia de San Román de Hornija. San Román de Hornija: M. Lobo
- JIMÉNEZ, Sonia (2017). El Retablo del arzobispo don Sancho de Rojas. Adquisición, intervención y exposición en el Museo del Prado (1928-30) Boletín del Museo del Prado
- SANDOVAL, Prudencio de (1601). Primera parte de las fundaciones de los monesterios del glorioso Padre San Benito. Madrid: L. Sánchez
- YEPES, Antonio de (reed. 1959). Crónica General de la Orden de San Benito. Madrid: B. Autores Cristianos
- ZARAGOZA, Ernest (1993). San Román de Hornija. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 24. París: Letouzey et Ané
San Román de Hornija és a llevant de Toro (Zamora)