Sant Desideri fou bisbe de la diòcesi de Bourges entre els anys 538 i 552. Segons la tradició, en tornar d’un concili celebrat a Clarmont, va morir en aquest indret i hi fou enterrat. Des del segle VII es té constància de l’existència en aquest lloc d’una església dedicada a Saint-Martial, que més endavant esdevingué propietat del priorat de La Chapelaude (Alier), el qual depenia de l’abadia de Saint-Denis (Sena Saint-Denis), prop de París.
Al lloc de la sepultura de Desideri, a mitjan segle XI, Ebbes de Déols i Archambaud de Bourbon —germà del bisbe de Bourges, Aymon— hi fundaren un priorat que posaren sota la jurisdicció del monestir de San Michele della Chiusa (Sacra di San Michele), situat a ponent de Torí. Entre els anys 1066 i 1091, l’abat Benet de la Chiusa féu arranjar la cripta on es conservava el sepulcre del sant i hi aixecà una nova església.
Una butlla del papa Urbà II, de l’any 1095, esmenta Saint-Désiré com una de les possessions de San Michele. Aquesta vinculació despertà l’oposició de l’abat Suger de Saint-Denis, que també en reclamava la jurisdicció. La raó d’aquest enfrontament podria raure en la importància que havia assolit el priorat gràcies a la devoció popular generada per la presència de les relíquies del sant bisbe. El priorat de Saint-Désiré restà sota dependència de l’abadia italiana fins a la Revolució.
De l’antic establiment es conserva l’església, d’origen romànic, de tres naus amb transsepte, datada del segle XII. El presbiteri s’aixeca sobre una cripta, la part més antiga del conjunt, probablement de l’època fundacional. La capçalera, probablement construïda cap a l’any 1100, està formada per cinc absis: el principal té la mateixa amplada que la nau central; els dos següents corresponen a les naus laterals, i els més petits s’obren al transsepte. L’edifici fou declarat monument històric el 1864. Durant la restauració efectuada al segle XIX es perderen les restes de pintura mural romànica que encara conservava, datades de l’any 1118.
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1991). L’église de Saint-Désiré. Congrès archéologique de France, 146 ss. Bourbonnais. Société Française d'Archéologie
- CHÉNON, Émile (1915). Histoire et coutumes du prieuré de La Chapelle-Aude. París: Sirey
- DESHOULIÈRES, M. (1939). Saint-Désiré. Congrès archéologique de France, 101 ss. Allier. Société Française d'Archéologie
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais, Boubonnais roman. La nuit des temps, núm.45. Zodiaque, 1976
- PFLUGK-HARTTUNG, Julius: ed. (1884). Acta Pontificum Romanorum inedita, vol. 2. Stuttgart: Verlag
- PRADEL, Pierre (1934). Saint-Désiré et Huriel. Moulins: Crépin-Leblond















