L’origen
d’aquesta casa es troba en un palau o residència carolíngia
situada en aquest lloc i que fou utilitzada pel rei Lluís el
Pietós (781-814). Al voltant del 900, aquell casal va servir de
refugi dels monjos de Saint-Maixent (Deux-Sèvres) que fugien del
seu monestir a causa de les invasions normandes. Fou en aquell
moment que es va aixecar una església per acollir les relíquies
de sant Leodegari d’Autun (Léger), mort el 678 i que fou abat de
Saint-Maixent i bisbe d’Autun. Un cop els monjos van tornar al
seu monestir, una part de les relíquies del sant es van quedar a
Ébreuil. Hom creu que el monestir s’hauria fundat cap el 961 i
aviat va esdevenir una casa amb vitalitat, que el 1031 fundava
el priorat de Saint-Léger de Cognac (Charente) i el 1115 el papa
Pasqual II la posava sota la protecció de la Santa Seu. Amb
l’arribada dels abats comendataris també va venir la seva
decadència i la casa fou suprimida el 1768, abans de la
Revolució. Des de llavors el lloc va patir mutilacions i també
obres de restauració. L’església actual és el resultat de les
diferents construccions i modificacions que s’hi van portar a
terme bàsicament entre els segles XI i XIII i les restauracions
del segle XIX. |
|