L’origen d’aquesta casa es troba en un palau o residència carolíngia situada en aquest lloc i que fou utilitzada pel rei Lluís el Pietós (781-814). Al voltant del 900, aquell casal va servir de refugi dels monjos de Saint-Maixent (Deux-Sèvres) que fugien del seu monestir a causa de les invasions normandes. Fou en aquell moment que es va aixecar una església per acollir les relíquies de sant Leodegari d’Autun (Léger), mort el 678 i que fou abat de Saint-Maixent i bisbe d’Autun. Un cop els monjos van tornar al seu monestir, una part de les relíquies del sant es van quedar a Ébreuil. Hom creu que el monestir s’hauria fundat cap el 961 i aviat va esdevenir una casa amb vitalitat, que el 1031 fundava el priorat de Saint-Léger de Cognac (Charente) i el 1115 el papa Pasqual II la posava sota la protecció de la Santa Seu. Amb l’arribada dels abats comendataris també va venir la seva decadència i la casa fou suprimida el 1768, abans de la Revolució. Des de llavors el lloc va patir mutilacions i també obres de restauració. L’església actual és el resultat de les diferents construccions i modificacions que s’hi van portar a terme bàsicament entre els segles XI i XIII i les restauracions del segle XIX.