L’origen d’aquest monestir es troba en un antic palau o residència carolíngia que fou utilitzada per Lluís el Pietós, rei d’Aquitània entre els anys 781 i 814. Cap a l’any 900, en temps de Carles el Simple, aquell casal va servir de refugi als monjos de Saint-Maixent (Deux-Sèvres), que fugien de les invasions normandes.
En aquell moment s’hi va aixecar una església, que el 906 acollia les relíquies de sant Leodegari d’Autun (Léger, †678), antic abat de Saint-Maixent i bisbe d’Autun. L’any 924, quan la comunitat va poder retornar al seu monestir d’origen, una part de les relíquies del sant van restar a Ébreuil, juntament amb alguns monjos. Es creu que el monestir d’Ébreuil fou fundat el 926, i ben aviat esdevingué una casa d’una notable vitalitat, tot i que la comunitat era reduïda. L’any 1031 fundà el priorat de Saint-Léger de Cognac (Charente).
El primer abat conegut és Amblard (971). L’any 1115, el papa Pasqual II confirmà els béns del monestir i el posà sota la protecció de la Santa Seu. Amb l’arribada dels abats comendataris començà un període de decadència. Després d’un intent fallit d’incorporar-se a la congregació de Saint-Maur, fou suprimit el 1768, abans de la Revolució. Posteriorment, el lloc va patir importants mutilacions, fins que arribaren les obres de restauració i la recuperació del culte.
De l’antic monestir només se’n conserva l’església abacial, resultat de diverses fases constructives i modificacions efectuades, sobretot, entre els segles XI i XIII, i de les restauracions del segle XIX. L’edifici és de tres naus —la del costat sud, reconstruïda—, i presenta a la façana occidental un atri amb campanar, afegit vers el 1125. Disposa d’un transsepte que originàriament tenia dues absidioles, i una capçalera del segle XIII, restaurada el 1510, amb cinc absis. A l’interior encara es conserven notables restes de pintura mural d’època medieval.
Planta de l'església
Publicada a Ébreuil. L’ancienne église abbatiale Saint-Léger
Detall de: Veue de l'Abbaye d'Ebreule
Louis Boudan (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Llegenda àuria (Iacopo da Varazze, 1348)
Bibliothèque nationale de France
- AUBERT, R. (1960). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- BIDET, Charles (1973). D'Ébreuil à Châteauneuf. La vallée de la Sioule, Ébreuil et son abbaye. Clermont-Ferrand: Bussac
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- KURMANN, Peter; i altres (1991). Ébreuil. L’ancienne église abbatiale Saint-Léger. Congrès archéologique de France, 146 session. Société française d'archéologie
- MARTINEZ, Damien (2016). Les premiers monastères d’Auvergne à la lumière de la documentation textuelle et archéologique (V e -X e siècle) : état de la question. BUCEMA, 10
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VIPLE, Joseph (1930). Ébreuil. l'église abbatiale de Saint-Léger. Moulins: Crépin-Leblond
Ébreuil és situat entre Clarmont i Montluçon