L’abadia benedictina de Saint-Pierre de Tourtoirac fou fundada pel vescomte Gui I de Llemotges (c. 962-1025) en una data desconeguda. Se sap, però, que l’any 1025 el mateix fundador la donà al monestir de Saint-Pierre d’Uzerche (Corresa). Tot i aquesta dependència, mantingué el títol d’abadia i, en diverses ocasions, intentà desvincular-se d’Uzerche.
Tourtoirac esdevingué una de les possessions més importants d’Uzerche, una situació que fou confirmada en múltiples ocasions pels papes, des de Luci II (1144) fins a Pau V (1466). L’any 1114, Gui, abat de Tourtoirac, assistí a la fundació del proper monestir cistercenc de Dalon; en el futur, ambdues comunitats mantindrien bones relacions. No obstant això, a mitjan segle XIV, Tourtoirac resultà greument afectat per la guerra dels Cent Anys i entrà en un període de decadència.
Malgrat una certa recuperació posterior, el monestir patí els estralls de les guerres de Religió, fins al punt que, en aquella època, la comunitat pràcticament desaparegué. Tot i l’estat d’abandonament, els nomenaments dels abats —aleshores comendataris designats des de fora— es mantingueren fins a la Revolució. El monestir aconseguí perviure, però en condicions precàries. Paral·lelament, hi hagué un intent de restauració per part de la branca cistercenca dels Feuillants, que no va prosperar.
La capçalera amb l'absis central perdut
Actualment, entre les restes del monestir destaca l’església, dels segles XI i XII, que presenta nombroses pèrdues i reconstruccions. Inicialment, comptava amb una capçalera de tres absis en forma de trèvol, dels quals el central s’ha perdut. Entre els dos absis restants s’aixeca una torre. La façana principal, orientada a ponent, conserva un portal del segle XIII i està coronada per un campanar. També es conserva la façana de la sala capitular, amb capitells dobles probablement del segle XII. Dins el recinte de l’abadia hi ha una segona capella, molt senzilla, datada entre els segles XII i XIII, així com construccions auxiliars d’època moderna, com ara la residència abacial del segle XVIII.
Façana de la sala capitular
Capitell de la sala capitular
Capitells de la sala capitular
Capitells de la sala capitular
Capitells de la sala capitular
Capitell de la sala capitular
Capella
- CHAMPEVAL, J.-B. (1901). Cartulaire de l'abbaye d'Uzerche (Corrèze). París: Picard
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- PROUST, Évelyne (1999). L'abbaye Saint-Pierre de Tourtoirac. Congrès archéologique de France. 156e session. Périgord. Paris: Société archéologique de France
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SECRET, Jean (1968). Périgord roman. La nuit des temps, núm. 27. Zodiaque
Tourtoirac es troba apartat de les grans vies de comunicació, a llevant de Perigús