Abadia de Saint-Sour de Terrasson
Abbaye de Terrasson / S Sori Terracinensis / Terrasso
(Terrasson-Lavilledieu, Dordonya)
L'abadia benedictina de Saint-Sour de Terrasson és un dels tres monestirs que, segons la tradició, van fundar els monjos Sour, Amand i Cyprien, els quals havien abandonat la vida comunitària per dedicar-se a l'eremitisme. Sour va donar origen al monestir de Terrasson, Amand al de Saint-Amand-de-Coly i Cyprien al de Saint-Cyprien, tots tres situats a la Dordonya.
Segons el relat de la seva vida, Sour (501-580) va arribar a Terrasson cap al 525 i es va establir en una cova com a eremita. La seva fama de santedat va atreure diversos seguidors, entre ells el rei Guntram (c. 532-c. 592), qui li hauria encarregat la construcció d'un monestir i d'un hospital per a pelegrins. A la mort de Sour, que s'havia convertit en cap d'un incipient monestir, el lloc va quedar sota la direcció d'Aredi (Yrieix, † 591), fundador de l'abadia d'Atane (Alta Viena).
El monestir de Saint-Sour de Terrasson va dependre d'Atane fins a l'any 620 i sembla que es va mantenir actiu fins a la seva destrucció pels normands el 848. Fou restaurat per Sébalde, bisbe de Perigús, a finals del segle IX o començaments del X. En aquells moments, va rebre la protecció dels comtes de Perigord fins que, el 940, Bernat de Perigord el va cedir a l'abadia de Saint-Martin de Tulle (Corresa). A començament del segle XII, va passar a mans de l'abadia de Saint-Martial de Llemotges (Alta Viena), que en aquell moment formava part de l'òrbita cluniacenca.
Durant aquest període, el monestir fou reconstruït, reemplaçant les estructures aixecades al segle X. Cap a finals del segle XIV, en el context de la guerra dels Cent Anys, l'abadia de Terrasson va patir un atac devastador que la va deixar pràcticament destruïda, afectant també la vila que s'havia format al seu voltant. A finals del segle XV, sota el mandat de l'abat Bertrand de Roffignac, es va emprendre la seva reconstrucció, però el 1569, les Guerres de Religió van tornar a causar-hi greus danys.
Posteriorment, l'església va ser parcialment restaurada; es va cobrir la capçalera, però la nau va romandre a la intempèrie. Tot i aquestes dificultats, el monestir va continuar existint. A mitjan segle XVII, es va reformar per millorar la regularitat monàstica. L'any 1768, l'abadia va passar a dependre del bisbe de Sarlat i la petita comunitat que encara subsistia es va dissoldre, tot i que alguns monjos s'hi van mantenir fins a la Revolució Francesa. L'església va ser restaurada més endavant.
Reliquiari de sant Sour
Sant Sour, eremita
Il·lustració de La vie de Saint Sour,
ermite et premier abbé de Terrasson
Fotografia de Père Igor, a Wikimedia
L'església abans de la reconstrucció
Il·lustració de La vie de Saint Sour,
ermite et premier abbé de Terrasson
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 2. París: Bloud et Barral
- LA NAUZE, Abbé de (1856). Abbaye de Saint-Sour de Terrasson. Le Chroniqueur du Périgord et du Limousin, núm. 4. Périgueux
- PERGOT, Auguste-B. (1857). La vie de Saint Sour, ermite et premier abbé de Terrasson avec une notice historique sur l'abbaye de Terrasson. París: Lecoffre
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SAUVAÎTRE, Natacha (2009). Terrasson-Lavilledieu - Abbaye de Saint-Sour. Archéologie de la France
- VAUTHIER, E. (1853). L’église de Terrasson. Le Chroniqueur du Périgord et du Limousin, núm. 1. Périgueux
L'església actual es troba al municipi de Terrasson-Lavilledieu, a l'est de Perigús, en direcció a Briva