(Étienne Martellange, 1612)
Bibliothèque nationale de France
La comanda hospitalera de Le Feuilloux té el seu origen en una casa del Temple, que posteriorment va passar a l’orde de Sant Joan de Jerusalem. Més endavant, es va incorporar a la comanda hospitalera de La Croix-au-Bost (Cruesa). Es conserva en relatiu bon estat la capella medieval, mentre que les altres construccions són posteriors.
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1877). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- NIEPCE, Léopold (1883). Le Grand-prieuré d'Auvergne. Lyon: H. Georg
- SOULTRAIT, Georges de (1848). Statistique monumentale du département de la Nièvre. Nevers: Bégat
- VAYSSIÈRE, Louis Augustin (1884). L'ordre de Saint-Jean de Jérusalem, ou de Malte: en Limousin et dans l’ancien diòcese de Limoges. Tulle: Frauffon
La comanda templera de Biches va passar als hospitalers després de la supressió de l’orde del Temple, l’any 1312. Tenia una capella dedicada a Saint-Blaise. El comanador de Biches exercia l’alta i baixa justícia en el seu territori. L’any 1604, aquesta casa fou unida a la de Saussay (Essonne).
- MANNIER, Eugène (1872). Les commanderies du grand prieuré de France. París: Aubry
La fundació del priorat cluniacenc de Saint-Agnan fou impulsada pel comte Thibaud de Chalon († 1065), que va demanar a l’abat Hug de Cluny (1024-1109) que hi intervingués. L’establiment d’aquesta nova casa es va fer cap al 1060, després de la fundació del priorat de La Charité (Nièvre). Una colònia de monjos va arribar de l’abadia de Cluny (Saona i Loira) per ocupar una antiga església dedicada a Saint-Front, que fins aleshores depenia del bisbat d’Auxerre, que mantenia una residència a Cosne.
Il·lustració de Notice historique sur la ville de Cosne-sur-Loire... (1850)
En endavant, el nou priorat de Saint-Agnan va quedar vinculat a La Charité. A més de l’església, en aquesta època fundacional es van edificar les dependències auxiliars del priorat. L’església fou reconstruïda parcialment l’any 1745, després de la caiguda del campanar el 1625 i de la nau el 1738. És una construcció d’estructura romànica, molt modificada posteriorment. Consta de tres naus i tres absis, sense transsepte. Conserva la porta romànica decorada i un conjunt de capitells a la capçalera.
- ANFRAY, Marcel (1951). L'architecture religieuse du Nivernais au moyen âge ; les églises romanes. París: Picard
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- CROSNIER, Abbé (1850). Notice historique sur la ville de Cosne-sur-Loire et l'église de Saint-Agnan. Bulletin Monumental, vol. 16
- JULLIEN, Amédée (1883). La Nièvre à travers le passé. Nevers: Michot
- MARCHAND, M. (1852). Mémoire sur l'église de Saint-Aignan de Cosne. Congrès scientifique de France. XVIIIe ss. París: Derache
- MARON, A. (1901). Promenade archéologique à Cosne, Saint Père, Saint- Laurent, Saint-Verain et environs. Bulletin de la Société nivernaise des lettres, sciences et arts. Nevers
- DUPONT, Jean (1976). Nivernais, Boubonnais roman. La nuit des temps, núm.45. Zodiaque, 1976
El monestir cistercenc de Notre-Dame de Les Roches fou fundat l’any 1137 gràcies a la intervenció de Gibaud, senyor de Saint-Verain, i d’Hug de Montaigu († 1136), bisbe d’Auxerre. La primera comunitat va arribar de l’abadia de Pontigny (Yonne) i el seu primer abat fou Godefroy de Toucy. L’any 1140 s’hi va afegir la comunitat de la canònica de Villegondon (Nièvre), fundada poc abans, que es convertí així en una casa cistercenca.
Filiació de Les Roches
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
L’any 1529 va adoptar el sistema dels abats comendataris. El 1567, la casa va quedar en ruïnes a causa de les guerres de Religió i la comunitat va haver de fugir temporalment. Va desaparèixer amb la Revolució i actualment només se’n conserven algunes restes.
- BESSE, Jean-Martial (1913). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 6. Province ecclésiastique de Sens. Ligugé/París
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- CROSNIER, Augustin-Joseph (1877). Les congrégations religieuses dans le diocèse de Nevers. Vol. 1. Nevers: Michot
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- SAINT-MAUR, Congregació de (1770). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 12. París: Typographia Regia
- SOULTRAIT, Georges de (1875). Répertoire archéologique du département de la Nièvre. París: I. Nationale