Monestir de Santa María de San Clodio
San Clodio de Leiro / San Clodio de Ribeiro / Ribeiro de Avia
(Leiro, Ourense)
Tot i les llegendes que situen el seu origen al segle VI, el monestir de Santa María de San Clodio fou fundat i dotat per Álvaro i Sabita l'any 928. Es considera que va ser un monestir mixt i de caràcter familiar, dedicat a sant Claudi de Lleó, màrtir del segle IV, un abat que, segons la tradició, s’havia refugiat en aquestes terres fugint de les persecucions. Durant l’abadiat de Pelagi, a mitjan segle XI, es va consagrar una nova església, moment en què es va adoptar la regla de Sant Benet.
L’any 1185, un document del papa Luci III incloïa el monestir entre les possessions de l’Església d’Ourense. Molt possiblement, l’any 1225 el monestir es va afiliar al Cister i va quedar vinculat al monestir de Melón, tot i que alguns autors situen aquest canvi en una data posterior. La comunitat va gaudir de privilegis d’exempció tributària atorgats per diversos monarques, des d’Alfons IX (1218) en endavant. El monestir també va tenir un paper destacat en la supressió del monestir femení de San Miguel de Bóveda. Quan l’abadessa d’aquest monestir va morir, el 1446, l’abat de San Clodio va intentar fer-se amb les seves propietats, un objectiu que no es va aconseguir fins a l’any 1482.
Malgrat aquests esforços, el monestir va entrar en una etapa de decadència que es va prolongar fins al 1536, quan va ingressar a la Congregació Cistercenca de Castella. Aquest fet va marcar l’inici d’un nou període de prosperitat que va permetre la reconstrucció de les dependències conventuals. Amb la desamortització de 1835, els monjos van ser desallotjats i el monestir va ser ocupat per diverses institucions, incloent-hi una caserna. Això va comportar la pèrdua de bona part dels seus béns, inclosos l’arxiu i la biblioteca. Malgrat tot, el monestir va recuperar temporalment la seva funció religiosa: entre 1891 i 1990, una comunitat benedictina vinculada al monestir de San Xulián de Samos (Lugo) hi va residir. El 1951, quan Samos va patir un incendi, San Clodio va acollir temporalment aquella comunitat.
De tot el conjunt monàstic, l’única estructura medieval que es conserva és l’església, construïda a l’època de l’arribada del Cister. És una edificació de tres naus de quatre trams, amb tres absis i sense transsepte. La façana de llevant presenta un portal lleugerament apuntat, amb tres columnes a cada costat, decorades amb capitells i arquivoltes senzilles. Al segle XVI, amb l’ingrés a la Congregació Cistercenca i l’augment de recursos econòmics, es van renovar completament les dependències monàstiques, i l’església va substituir la coberta de fusta per voltes de pedra.
El monestir es va configurar al voltant de dos claustres: el de l’Hostatgeria, de nova planta, iniciat el 1580, i el claustre Regular, construït entre els segles XVI i XVII, adossat a l’església i substitutiu de l’anterior. Posteriorment, es van fer reformes de menor envergadura. Després de la desamortització, el complex es va deteriorar a causa dels diversos usos que se li van donar i per l’abandonament, fins a l’arribada de la nova comunitat benedictina a finals del segle XIX. Entre els darrers anys del segle XX i els primers del segle XXI, les dependències conventuals i l’església van ser restaurades. Actualment, el conjunt monàstic ha estat convertit en un establiment hoteler.
Claustre Regular
Claustre Regular
Claustre de l’Hostatgeria
Claustre de l’Hostatgeria
Claustre de l’Hostatgeria
Filiació de San Clodio
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Claustre de l’Hostatgeria
- ARIAS CUENLLAS, Maximino (1992). Historia del monasterio de San Julián de Samos. Samos: Monasterio de Samos
- BARRAL, María Dolores (2002). Alteraciones en la fábrica del Monasterio de San Clodio de Leiro en el siglo XIX. Porta da aira, núm. 9
- FONTENLA SAN JUAN, Concha (1997). Santa Maria de San Clodio: metodología de trabajo y primera fase del estudio histórico previo a la restauración del Monasterio Cisterciense de Santa Maria de San Clodio do Ribeiro de Avia. Cistercium, núm. 49.208
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LUCAS ÁLVAREZ, Manuel (2000). Santa María de San Clodio. Monasticón cisterciense gallego, vol. 1. Lleó: Edilesa
- MARCOS DE VEGA, Luís José (2013). Evolución constructiva del monasterio de Santa María de San Clodio de Leiro. Abrente, núm. 45
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2015). Enciclopedia del románico en Galicia. Ourense. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- VALLE PÉREZ, José Carlos (1982). La arquitectura cisterciense en Galicia. La Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 1982
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. II. Madrid: Atlas
El monestir es troba al municipi de Leiro, a ponent d’Ourense, en una zona allunyada de les principals vies de comunicació