|
Guillem de Dijon va néixer el
962 a Orta San Giulio (Piemont) en el si
d’una família noble, el seu padrí fou
l’emperador Otó I el Gran (912-973). Tot i
que era conegut com Guillem de Dijon, a
causa del seu vincle amb l’abadia de
Saint-Bénigne situada en aquesta ciutat,
habitualment s’utilitza el nom de Guillem de
Volpiano relacionant-lo amb les possessions
familiars en aquell lloc. A l’edat de set
anys va ingressar en un monestir, on es va
formar. Després d’enemistar-se amb el bisbe
de Vercelli, el 987 va conèixer l’abat
Maiol a qui va seguir fins l’abadia
de Cluny (Saona i Loira) on va ingressar
a l’edat de vint-i-cinc anys. Després
d’exercir el càrrec de prior de
Saint-Saturnin (Pont-Saint-Esprit, Gard) el
989 fou enviat a
Saint-Bénigne de Dijon (Costa d'Or)
gràcies a la intervenció del bisbe de
Langres, Brun de Roucy (980-1016) de qui
depenia aquella casa. Guillem hi va arribar
amb una dotzena de monjos cluniacencs que
van substituir l’antiga comunitat, que va
abandonar el monestir.
|
|
Interior de
Saint-Bénigne de Dijon, ara catedral
|
|
La reforma de Saint-Bénigne, més que un
acostament als costums de Cluny, fou una
maniobra per refermar el poder episcopal
sobre una sèrie de monestirs amb l’estreta
col·laboració d’Otó Guillem, comte de
Borgonya (986-1026). Guillem de Dijon fou
nomenat abat de Saint-Bénigne (990), a més
d’assumir aquest càrrec va participar també
en la reforma d’altres monestirs vinculats
al bisbe de Langres, exercint el càrrec
d’abat, o posant persones de la seva
confiança. Així, fou abat de Saint-Pierre de
Bèze, Saint-Vivant de Vergy i
Saint-Jean-de-Réome (Costa d’Or) i de
Saint-Michel de Tonnerre i Saint-Pierre de
Molosmes (Yonne). En el transcurs d’un
viatge a Itàlia, Guillem va caure malalt i
els seus germans s’encarregaren de la seva
cura i li demanaren la fundació d’un
monestir.
|
|
Abadia de Fécamp
Mausoleu de Guillem de Dijon (1681)
|
|
El 1003
començava la construcció de l’abadia de
Fruttuaria (a Volpiano, Piemont), el 1005
aconseguí els beneficis d’immunitat i
exempció per aquella casa i l’any següent la
posava sota la protecció d’Enric II,
emperador del Sacre Imperi. A més va influir
en la reforma i gestió de moltes altres
cases: Saint-Arnould de Metz i Gorze
(Mosel·la), Saint-Èvre i Saint-Mansuy de
Toul (Meurthe i Mosel·la), Moyenmoutier
(Vosges),
Saint-Germain des Prés (París),
Saint-Faron de Meaux (Sena i Marne),
Saint-Ouen de Rouen i
Jumièges (Sena Marítim),
Mont-Saint-Michel (Manche) o
Notre-Dame
de Bernay (Eure). Ricard II (duc de
Normandia, 996-1026) va fer una important
donació a Saint-Bénigne i va nomenar a
Guillem abat de Fécamp (Sena Marítim), lloc
on va morir l’any 1031. Tot i que mai ha
estat canonitzat, hom el considera sant.
|
Saint-Bénigne (s. XIX)
Vista ideal de la rotonda impulsada per l'abat Guillem, abans de l'enderroc
Bibliothèque nationale de France |
|
|
